Fuig de les dietes miracle per perdre pes
Les “dietes miracle” disminueixen la possibilitat d’aconseguir tots els nutrients necessaris i augmenten la probabilitat de patir mancances de minerals i vitamines.
Dissociades, amb pastilles, proteiques o fins i tot paleolítiques. Quina dieta és la més efectiva? En realitat, els experts en nutrició fugen d’aquest tipus de mètodes nutricionals que s’han popularitzat al llarg dels darrers anys. Ara, coincidint amb l’arribada de l’estiu, moltes persones tendeixen a recórrer a les anomenades dietes miracle, que estan pensades per perdre, de manera molt ràpida, els quilos de més.
Tot i això, des de la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) alerten que aquestes dietes poden constituir, en la majoria dels casos, “no només un frau, sinó també un perill seriós per a la salut”.
Per a la FEN, aquestes propostes "no tenen base científica i exageren propietats i efectes que no són evidents ni s’han provat". La fundació classifica aquestes dietes màgiques sota diverses etiquetes: hipocalòriques desequilibrades, és a dir, que contenen un contingut molt baix en energia i la distribució nutricional del qual és desequilibrada; menús dissociatius, que permeten menjar de tot, però no durant el mateix àpat, i excloents o dietes psicològiques. També es parla de dietes líquides o monodietes.
Totes tenen en comú que poden arribar a posar en perill la salut del pacient. En aquest sentit, l’Associació Americana de Dietètica i l'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes resumeixen algunes de les característiques de les "dietes miracle" o mètodes fraudulents per perdre pes. Totes tenen en comú la promesa irreal d’oferir resultats ràpids i miraculosos, però també la prohibició de certs aliments i del suggeriment de consumir productes complementaris i dietètics als quals s’atribueixen propietats extraordinàries.
Per tant, dietistes i nutricionistes es posicionen a favor de dietes completes, no excloents i molt variades, i destaquen la dieta mediterrània o el plat de Harvard com a propostes ideals per seguir una alimentació saludable.
Tres "dietes miracle", en detall
Dieta Paleo
1 de 3
La dieta del paleolítico, conocida como dieta paleo, es un patrón dietético inspirado en el consumo de alimentos silvestres y animales que se consumían en la era paleolítica. La versión más moderna incluye, además, frutas, verduras, carnes sin grasas, pescado, huevos, frutos secos y semillas. Las recomendaciones varían según las fuentes, pero, en general, se desaconseja el consumo de granos, legumbres, productos lácteos, procesados, azúcar o sal.
Algunas investigaciones han determinado que esta dieta disminuye el riesgo de enfermedades cardíacas al evitar los procesados y comer mucha fruta y verdura; pero no existe una base científica que la recomiende totalmente. Y es que genera inquietudes debido a la falta de granos integrales y legumbres, que son buenas fuentes de fibra, vitaminas, proteínas y otros nutrientes. Esta dieta, además, pasa por alto que la población ha evolucionado socialmente, y sobre todo genéticamente, y perseguir el ideal de alimentarse como antaño puede que no sea lo más óptimo para la salud actual.
Dieta Atkins
2 de 3
És una dieta cetogènica que consisteix a reduir, al màxim, el consum d’hidrats de carboni com els cereals, la fècula, la llet i els seus derivats, el sucre, etc. En canvi, no s’estableix cap limitació sobre el consum de les proteïnes. De fet, fomenta que en tots els àpats que es facin al dia s’inclogui alguna quantitat de proteïna.
A més, juntament amb aquest pla d’alimentació, cal fer el màxim exercici físic possible. Segons Atkins, la dieta a base de greixos estimula la secreció d’acetona i de mobilitzadors, cosa que suprimeix la sensació de gana i provoca una disminució de pes. Si s’analitza aquesta dieta de manera mèdica té, segons la Fundació Espanyola de la Nutrició, una densitat de nutrients molt baixa i és molt pobra en fibra.
Dieta Dunkan
3 de 3
Ideada pel francès Pierre Dukan, aquesta dieta es basa en una alimentació a base de proteïnes i verdures. Es tracta d’una dieta hiperproteica en què s’elimina el consum d’hidrats de carboni durant un temps perquè el cos entri en cetosi. La idea, bàsicament per perdre pes, és que el cos obtingui l’energia de la reserva de greixos del cos.
Tot i el seu èxit mediàtic, els experts en salut la desaconsellen ja que és molt restrictiva pel que fa al consum de calories i, generalment, comporta un efecte rebot molt important. A més, els nutricionistes consideren que aquest mètode pot causar desnutrició proteica, dèficit de vitamines i pot afavorir l’aparició de trastorns de la conducta alimentària. De fet, l’Ordre Nacional de Metges Francesa va denunciar Pierre Dukan el 2012 per anteposar els seus interessos comercials a aquells propis de la seva professió.
