"La sanitat privada és un element essencial del sistema sanitari espanyol"

En pandèmia, la sanitat privada va donar exemple del seu compromís per atendre els afectats de la Covid. Creu que des dels òrgans de direcció de la política sanitària han rebut poca atenció?

El problema no rau en l’atenció per part de les administracions, sinó en els termes en què es produeix el debat sobre el paper de la sanitat privada, gairebé sempre afectat per qüestions ideològiques i apriorismes que s’allunyen de la realitat. La pandèmia ha posat de manifest la importància de la sanitat privada com un element essencial del sistema sanitari espanyol en què confien milions de ciutadans i que actua amb una gran responsabilitat. Seria bo assumir aquesta realitat i, a partir d’aquesta, construir un debat més productiu i centrat a traçar la millor estratègia possible per aprofitar les capacitats de la sanitat privada al servei del benestar de tots els ciutadans.

Només ASISA va atendre més de 100.000 pacients per Covid-19 a la seva xarxa assistencial, molts dels quals derivats per la sanitat pública. Què hauríem d’aprendre d’aquest període?

La lliçó fonamental  és que els recursos sanitaris són limitats i donar resposta a les crisis sanitàries de gran magnitud exigeix la coordinació de tots els dispositius sanitaris d’un país, els públics i els privats, perquè tots integren el sistema sanitari. Aquesta lliçó ha de ser d’un gran valor per planificar el futur del sector sanitari, especialment en una situació d’increment de costos com la que ja està provocant aquesta crisi. A més, la pandèmia ha demostrat el compromís dels grups sanitaris privats amb la societat i, específicament, la col·laboració que hem prestat a les autoritats sanitàries nacionals i autonòmiques. Així ha de continuar sent en el futur si volem enfortir i preparar el nostre sistema sanitari davant de qualsevol adversitat.

Quins són els reptes que ha d’afrontar el sector de la salut?

El gran repte és fer front a l’increment dels costos assistencials a conseqüència de diferents factors, entre aquests: el canvi en la morbiditat, el desenvolupament tecnològic, l’evolució demogràfica i la confiança en la capacitat resolutiva de la medicina. L’envelliment progressiu de la població provoca un augment de la cronicitat que allarga els tractaments en el temps i que ens està obligant a transformar el nostre sistema, encara molt centrat en la malaltia aguda. Alhora, els avenços tecnològics ens permetran transitar cap a una medicina més personalitzada i de més precisió, que elevarà l’exigència de la demanda i repercutirà en l’alça dels costos. Això obligarà a fer un gran esforç financer, formatiu, etc. Adaptar-nos a aquest desafiament implica disposar d’una banda, de models més eficients d’organització i gestió dels serveis assistencials, per fer un ús més eficient dels recursos; i, d’altra banda, augmentar la conscienciació sobre els avantatges de la prevenció en salut.

S’ha d’adaptar el sistema a una nova situació en què bona part de la despesa sanitària es produeix al final de la vida?

L’envelliment de la població juntament amb l’increment de la cronicitat és un repte per a tots els sistemes sanitaris del món desenvolupat. En el cas de l’assegurança privada de salut actual, la prima es calcula en funció del risc associat a l’edat, de manera que, indirectament, s’expulsa, per l’alt cost, les persones grans quan més ho poden necessitar. Haurem d’avançar cap a un altre model basat en la introducció de plans a més llarg termini que es puguin subscriure amb primes anivellades durant la vigència que tinguin, o en el desenvolupament d’alternatives d’assegurances col·lectives, sense exclusió per risc, amb finançament mixt resultat de la col·laboració publicoprivada.

L’envelliment de la població, juntament amb l’increment de la cronicitat, és un repte per a tots els sistemes sanitaris del món desenvolupat

ASISA va tancar el 2020 amb un creixement del 4,28% després d’un any molt complicat per la pandèmia. Com valora aquestes xifres?

Els resultats del 2020 van ser molt positius tenint en compte que va ser un any molt complicat. Vam continuar creixent en els rams en què tenim presència, vam avançar en la nostra estratègia de diversificació multiram, i vam incrementar la cartera de clients. A més, vam seguir reforçant la xarxa assistencial pròpia, en què hem invertit més de 415 milions d’euros des del 2010. Com a millor garantia del nostre compromís institucional amb la qualitat de l’assistència i amb la dignitat de l’exercici professional dels nostres facultatius. Vam fer, també, un pas significatiu en la implantació de noves eines de telemedicina per garantir l’accés als professionals i als pacients durant el confinament. Un esforç que mantenim el 2021. Continuem creixent, tot i que estem afrontant un fort increment de costos vinculat amb les mesures de protecció que necessita la pandèmia i amb l’impacte que la seva presència ha originat en l’atenció de la resta de patologies. Aquesta trajectòria de creixement continuat, encara en èpoques de crisi, demostra que les empreses de base cooperativa tenen una capacitat creixent de desenvolupament en un món necessitat de l’esforç solidari basat en valors que les caracteritza.

Què representa per al sector la renovació de Muface?

El nou concert ha de servir per continuar avançant en la consolidació del mutualisme administratiu com un element essencial de la col·laboració publicoprivada al servei de la salut dels ciutadans. ASISA sempre ha defensat aquest model perquè està ben configurat des del punt de vista jurídic i té un encaix perfecte en el nostre sistema sanitari, que dota d’una alternativa organitzativa i de gestió més flexible i dinàmica que la general.

El nou concert implica un increment de les primes.

La realitat és que la prima, malgrat la pujada del 10% que s’assolirà el 2024, continua sent insuficient per garantir la viabilitat del model a mitjà i llarg termini, perquè el finançament del mutualisme administratiu està massa allunyat de la mitjana del pressupost per persona de la resta del Sistema Nacional de Salut (SNS), malgrat mantenir les mateixes exigències de cobertura de la cartera de serveis de l’SNS. Pretendre fer-ho amb més exigència en les condicions d’accés i de rapidesa en la resposta que el mateix SNS amb prop d’un 40% de diferència en la despesa real, resulta un esforç descomunal que aboca a una situació financera molt difícil per al futur del model.

Quins beneficis aporta el mutualisme administratiu?

El mutualisme administratiu és un factor vertebrador del nostre sistema sanitari que introdueix un factor de qualitat i competitivitat, tant assistencial com de gestió.

L’acord arriba després de la proposta d’Unides Podem de desmantellar el futur de l’atenció sanitària a funcionaris a través de mutualitats per integrar-los al règim general. Quins són els riscos d’aquesta proposta que sembla que el Govern ha desactivat almenys fins al 2024? A més de 800 milions de sobrecost directe per a la sanitat pública, la desaparició de l’oferta privada a nombrosos territoris...

La desaparició del mutualisme administratiu provocaria un terratrèmol en el nostre sistema sanitari amb conseqüències immediates, tant econòmiques com socials, a més de les sanitàries. L’IDIS ha quantificat fa poc en un informe aquest impacte. En primer lloc, el sistema públic hauria d’assumir l’atenció sanitària directa d’1,8 milions de ciutadans, amb un cost d’uns 900 milions d’euros anuals, sense tenir en compte les inversions necessàries en infraestructures per assumir l’atenció d’aquest nou col·lectiu. I en segon lloc, les asseguradores perdrien una part dels clients, amb l'impacte fiscal que aquest cessament d'activitat provocaria, que l’IDIS xifra en més de 30 milions d'euros, i amb la destrucció d’una part de la xarxa assistencial privada que en algunes zones, on representa la major part del volum del mercat assegurador privat, podria desaparèixer. Gairebé 40.000 professionals de la sanitat privada podrien perdre la feina i un percentatge important dels centres assistencials privats d'aquestes demarcacions podrien tenir els dies comptats. Una altra conseqüència immediata seria l’increment de la pressió assistencial als centres públics, amb l’augment consegüent de les llistes d’espera i dels índexs d'ocupació hospitalària. A partir d’aquesta anàlisi, sembla evident que el mutualisme administratiu és un bé comú que cal preservar.

La crisi econòmica del 2008 i especialment la de la Covid-19 ha posat en perill el sistema sanitari. És més necessària que mai la col·laboració publicoprivada per aconseguir un sistema de protecció social per fer-lo més sòlid, resilient i eficaç?

Fomentar la col·laboració publicoprivada és una necessitat per continuar mantenint el nostre estat del benestar. No som un país tan ric per permetre’ns mantenir dos sistemes, un de públic i un de privat, aïllats entre si. La crisi ha accelerat els problemes que des de fa temps manifestava el nostre sistema de protecció i ens ha situat en un nou escenari que hem d’aprofitar per impulsar un nou model, molt més integrat, que combini la fortalesa del sistema públic amb el dinamisme i la capacitat d'innovació del sector privat, que permeti mobilitzar de manera coordinada tots els recursos disponibles i en què participem tots els actors que, d’una manera o altra, ens dediquem a la cura de les persones.