Com funciona un procés investigador?

La medicina ha pogut avançar de forma notable gràcies a l’aplicació del mètode científic. Els assajos clínics han jugat un important paper en el descobriment de noves maneres de prevenir, identificar o tractar malalties. Normalment, l’assaig clínic sol partir d’una pregunta o un repte llançat pel grup investigador, que busca ampliar el coneixement en un camp determinat.

El primer pas és dissenyar un estudi, que inclou un protocol detallat d’actuació. Aquest ha de ser aprovat per un comitè d’ètica o bé per la Junta de Revisió Institucional (IRB), que és un grup independent de membres de la comunitat mèdica i científica que s’encarrega d’examinar, aprovar i vigilar els processos d’investigació, especialment quan es treballa amb éssers humans.

Un cop obtinguda l’aprovació, arriba el moment de l’execució, que inclou reclutar un grup seleccionat de participants voluntaris, identificats segons criteris científics. Un exemple de recerca habitual podria ser l’avaluació de l’eficàcia d’un tractament mitjançant una anàlisi clínica. Per a això, és necessari passar per una sèrie de fases (quatre, en total) que permetin obtenir més informació sobre el seu funcionament en pacients, la seva efectivitat, els efectes secundaris que pot provocar, els riscs que podria comportar, etc. Per suposat, els participants compten amb drets i proteccions.

Tipus d’anàlisis clíniques

• Assaigs de prevenció: Busquen prevenir l’aparició d’una malaltia en persones sanes o la reaparició en pacients que l’havien tinguda, però havien aconseguit curar-se’n, mitjançant la millora de certs indicadors. 
• Assaigs sobre qualitat de vida: Tracten d’identificar factors que serveixin per millorar la salut general o la situació de persones que pateixen una determinada malaltia. 
• Assaigs de detecció: Exploren noves formes o millores en els processos per a la identificació d’una dolència. 
• Assaigs de diagnòstic: Busquen obtenir maneres més precises o senzilles de diagnosticar una malaltia.
• Assaigs de tractament: Avaluen fàrmacs o tractaments (per exemple, mètodes quirúrgics o metodologies) per combatre o tractar una malaltia.    
• Assaigs conductuals: Tracten de descobrir formes de promoure canvis en la conducta de les persones que contribueixin a millorar la seva salut.

Els investigadors dissenyen meticulosament tots els processos per assegurar que l’obtenció de dades sigui correcta i precisa. Sovint recorren a mètodes per verificar que els participants o investigadors no influeixen en el procés. Així, els estudis anomenats “a cec” o “emmascarats” eviten que els participants (i de vegades també els mateixos científics) sàpiguen quin fàrmac s’ha administrat per no condicionar la resposta. 

L’aplicació rigorosa d’aquesta metodologia ha servit perquè la medicina ampliï el seu coneixement de forma exponencial, proposant noves formes de millorar la salut de les persones. 

Espanya, líder en recerca

Els temps del “¡Que inventen ellos!” han quedat definitivament enrere. Tal com publicava recentment l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), Espanya es va consolidar el 2025 com  el país més actiu en recerca clínica dins de la Unió Europea.

De fet, el nostre país s’ha convertit en un autèntic referent en algunes àrees clau com la investigació de fàrmacs destinats al tractament del càncer, amb un 40% del total d’assaigs clínics autoritzats a nivell nacional. També ocupa un lloc destacat en camps que precisen d’un alt grau d’especialització, com el tractament de les malalties rares, les teràpies avançades i el desenvolupament de medicaments innovadors.

El 2025, l’AEMPS va autoritzar un total de 378 assaigs en oncologia, desenvolupats en hospitals espanyols de referència a nivell europeu. El segueixen en importància les investigacions de patologies del sistema immunitari, amb un 10,5% d’estudis autoritzats; del sistema nerviós, amb un 6,9%; de patologies cardiovasculars, amb un 6,2%; i de tracte respiratori, amb un 4,4%. Un 22,5% de les investigacions que es van realitzar al nostre país, a més, estaven centrades en malalties rares.