La nova Sevilla
Un patrimoni impressionant posat al dia, obres d’art en 3D, nous espais culturals, i fins i tot turisme espacial: la capital sevillana es reinventa per enamorar més que mai el viatger.
Amb un riquíssim patrimoni arquitectònic, un folklore imbatible i un munt de racons amb encant d’allò més instagramejables, Sevilla podria haver optat per viure de la renda que li garanteixen els seus indubtables atractius. Res més lluny de la realitat: fa anys que la ciutat ha decidit dirigir la mirada cap al futur i reinventar-se amb propostes innovadores i un marcat esperit green.
Una aposta que ha donat els seus fruits, ja que l’ha convertit en la tercera ciutat més visitada del país i la que està experimentant un auge més destacat del turisme, a més de ser amfitriona dels Premis Goya i de grans esdeveniments esportius. Per si no n’hi hagués prou, ha estat escollida com la seu de l’Agència Espacial Espanyola i li plouen els reconeixements; l’últim, la distinció com a Capital Europea de Turisme Intel·ligent 2023 per part de la Comissió Europea.
Entre els mèrits que l’han fet mereixedora del guardó, en destaquen el cada vegada més marcat caràcter bike friendly, amb una àmplia xarxa de carril bici que supera els 180 quilòmetres i es beneficia del clima privilegiat i de l’orografia de la ciutat. Hi abunden les visites guiades per a grups de ciclistes, però també podem pedalar pel nostre compte recorrent qualsevol de les rutes turístiques que ha dissenyat l’Ajuntament. Sobre dues rodes descobrirem alguns dels atractius més grans de l’urbs, com la icònica Torre del Oro, a la vora del Guadalquivir, on s’emmagatzemava l’or que arribava de les Amèriques i que ara acull el Museu Naval de Sevilla, o bé el Palau de San Telmo, recentment rehabilitat i obert al públic.
No poden faltar a la ruta la catedral gòtica més gran del món, on reposa Cristòfor Colom, ni l’Arxiu d’Índies, entre els murs del qual trobarem més de 8.000 mapes i manuscrits de Colom, Hernán Cortés o Pizarro.
També acompanyats de la nostra bicicleta ens podem acostar a dos dels barris més emblemàtics de la ciutat: Triana, amb els seus tallers de terrissers i tablaos de cant flamenc, o Santa Cruz, plena de patis típics, testos amb flors i racons pintorescos.
Velázquez, al descobert
Un dels espais cridats a convertir-se en un nou focus d’atracció turística és la casa natal de Velázquez. L’habitatge on l’artista va néixer el 1599, en l’època en què el comerç amb les Amèriques estava a la seva plenitud, es conserva al costat de la plaça del Cristo de Burgos. Aquest any, coincidint amb el quart centenari de la crida del pintor a la cort, esdevindrà un centre cultural interactiu que, mitjançant tecnologia d’última generació, ens acostarà a alguns dels seus quadres i ens convida a descobrir-los des d’una perspectiva molt particular.
Una altra de les inauguracions més esperades d’aquest any és sens dubte el Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas (ICC), que s’obrirà al públic amb una altra efemèride, el cinquè centenari de la primera volta al món. Amb 10.000 metres quadrats, ocupa la meitat de l’espai de la històrica Fàbrica d’Artilleria de Sevilla i comptarà amb una agenda plena d’activitats culturals.
Gastrobar amb vistas
Aquests nous espais se sumaran als que s’han inaugurat els darrers anys i ja s’han convertit en icones de la capital andalusa, com és el cas del Metropol o Las Setas, l’estructura de fusta més gran del món. Tot plegat és un clar exemple de com la ciutat està combinant patrimoni històric amb propostes trendy. A la part inferior, entre d’altres, allotja l’Antiquarium, amb vestigis romans, i a la superior un gastrobar amb vistes panoràmiques.
Els amants de Game of Thrones gaudiran de la visita al Real Alcázar de Sevilla, amb tot l’encant de l’art mudèjar d’Al-Àndalus, on podran visitar el Patio de las Doncellas o els jardins, que van convertir-se en la regió fictícia de Dorne en la petita pantalla.
De Sevilla a l'espai
A l'espai sense necessitat de ser astronauta? Es preveu que l’any 2024 comenci el turisme espacial des de Sevilla. Organitzats per EOS-X, els vols en càpsules pressuritzades pujaran 40 km sobre la terra, costaran 150.000 euros i tindran una durada de cinc hores.