Quin mètode anticonceptiu és el millor per a tu?

Un dels mètodes més coneguts i utilitzats és el preservatiu, tant masculí com femení. El preservatiu masculí és fàcil d’aconseguir, econòmic i, sobretot, l’únic mètode que protegeix davant d’ETS, a més de prevenir embarassos.

Els avantatges són clars: no requereix recepta, no té efectes secundaris hormonals i l’eficàcia ronda el 98% si es fa servir correctament. El desavantatge principal és que es pot trencar o moure, i la col·locació correcta requereix atenció. El preservatiu femení, tot i que és menys popular, ofereix la mateixa doble protecció. Tanmateix, és més car i col·locar-lo pot ser més complicat per a algunes persones.

Pel que fa als mètodes hormonals, trobem diverses opcions: la píndola combinada, el pegat, l’anell vaginal i l’implant subdèrmic. La píndola és una de les alternatives més utilitzades, a Espanya, ja que regula el cicle menstrual, redueix el mal de regla i és fàcil de fer servir. L’inconvenient principal és que s’ha de prendre cada dia a la mateixa hora, cosa que pot ser difícil per a algunes persones.

A més, no protegeix davant d’ETS i pot tenir efectes secundaris, com ara mal de cap, nàusees o canvis d’humor. El pegat i l’anell funcionen de manera similar, alliberant hormones de manera contínua, però requereixen menys recordatoris: el pegat es canvia setmanalment i l’anell es col·loca un cop al mes. Per la seva banda, l’implant és una vareta que es col·loca sota la pell del braç i té una durada de tres anys, cosa que el converteix en un dels mètodes més còmodes i eficaços. El desavantatge més important pot ser el sagnat irregular o la dificultat per accedir-hi en la sanitat pública, en algunes zones.

El DIU (dispositiu intrauterí) és un altre tipus d’anticonceptiu molt estès a Espanya, sobretot entre dones que ja han tingut fills, tot i que cada cop el fan servir més joves sense fills.

N’hi ha de dos tipus: el DIU de coure i el DIU hormonal. El primer allibera ions de coure que impedeixen la mobilitat dels espermatozoides, té una durada d’entre 5 i 10 anys i no té efectes hormonals. L’inconvenient és que pot augmentar el sagnat menstrual i causar còlics més intensos.

El DIU hormonal, en canvi, allibera petites dosis de progestagen que redueixen la menstruació i els dolors, però pot provocar efectes secundaris similars a altres mètodes hormonals. La durada és de 3 a 5 anys. Tots dos els ha de col·locar i retirar un professional sanitari.

Per als qui tenen clar que en el futur no voldran tenir fills, hi ha els mètodes definitius, com ara la lligadura de trompes, en dones, i la vasectomia, en homes.

La lligadura de trompes és una intervenció quirúrgica que impedeix que l’òvul es trobi amb l’espermatozoide. La vasectomia, per la seva banda, talla els conductes deferents per evitar la sortida d’espermatozoides.

Tots dos són altament eficaços, amb mínimes complicacions i una recuperació ràpida. El gran desavantatge és que són mètodes pràcticament irreversibles i, per tant, exigeixen una reflexió molt madura.

Tot i que són menys populars, algunes persones recorren a mètodes naturals com l’abstinència periòdica, la temperatura basal o el mètode del moc cervical. Aquests mètodes es basen en l’observació del cicle menstrual i l’abstinència durant els dies fèrtils.

No tenen efectes secundaris, són gratuïts i no requereixen dispositius ni hormones, però la taxa d’error és considerablement alta. Es recomanen només per a persones amb cicles molt regulars i un compromís ferri amb l’autoobservació.

Tot i l’àmplia varietat de mètodes anticonceptius a Espanya, continua sent imprescindible consultar un professional sanitari per rebre orientació personalitzada. Cada cos és diferent i el que funciona bé per a una persona pot no ser adequat per a una altra.

Factors com ara l’edat, la salut, els antecedents mèdics, l’estil de vida o si es vol protecció davant d’ETS influeixen en la tria. A més, és fonamental revisar periòdicament si el mètode escollit continua sent el més adequat per a cada etapa vital.