Sabies que...? El cor pot continuar bategant fora del cos
Mentre el múscul cardíac rebi oxigen i nutrients, es continuarà contraient per si sol, sense connexió al sistema nerviós central.
Quan una persona mor, el seu cor no deixa de funcionar de manera immediata ni definitiva, i d’això depèn, precisament, que es puguin fer els trasplantaments de cor. Després d’extreure l’òrgan d’un donant, l’equip mèdic tradicionalment disposa de 4 a 6 hores per implantar-lo en el receptor, conservant-lo en fred per alentir-ne el metabolisme. Passat aquest marge, el risc que el cor falli després del trasplantament augmenta de manera dràstica.
Un òrgan amb autonomia pròpia
Tot això és possible perquè el cor no necessita el cervell per bategar. La clau és el nòdul sinoauricular, un grup de cèl·lules situat a l’aurícula dreta que funciona com un marcapassos natural. Aquest nòdul genera impulsos elèctrics de manera automàtica i rítmica, entre 60 i 100 vegades per minut, gràcies a una propietat anomenada automatisme cardíac.
Mentre el múscul cardíac rebi oxigen i nutrients, es continuarà contraient per si sol, sense connexió al sistema nerviós central. Per això, un cop implantat en el receptor i restablert el flux sanguini, el cor del donant sol començar a bategar de nou per si sol, sense necessitat de cap estímul extern.
Avenços amb transplants de cor
A més, amb les noves màquines de perfusió ex vivo, conegudes com a cor en caixa, l’òrgan es manté bategant i oxigenat fora del cos, cosa que ha permès ampliar aquest marge i salvar cors que abans s’haurien descartat per la distància entre donant i receptor.
En laboratoris s’han mantingut cors de porc bategant durant més d’una hora connectats a màquines de perfusió que imiten l’entorn del cos, cosa que permet estudiar malalties cardiovasculars i provar nous tractaments sense necessitat d’intervenir en éssers vius.
Aquest avenç ha estat especialment important per a la donació en asistòlia, és a dir, després d’una fallada definitiva de la circulació, i no per mort cerebral. En aquests casos, hi ha un breu període, anomenat isquèmia calenta, entre que cessa la circulació i el moment en què el cor torna a rebre oxigen mitjançant tècniques de perfusió.
Com més curt és aquest període, millor es conserva el teixit cardíac. Gràcies a aquests protocols, aquest tipus de donació podria augmentar fins a un 10% la disponibilitat de cors per fer trasplantaments, al nostre país.
