Com puc identificar si tinc fongs als peus i com els puc curar?

L’estiu, sens dubte, és sinònim de platja, piscina i banys de sol. Així i tot, aquestes mateixes condicions de les quals gaudim tant també afavoreixen l’aparició d’un convidat indesitjat però comú: els fongs als peus. L’augment de la temperatura, la humitat persistent i el contacte directe amb superfícies contaminades creen l’ambient perfecte perquè els fongs proliferin. Tot i que moltes vegades passen desapercebuts en les fases inicials, aquestes infeccions poden arribar a ser persistents i difícils d’erradicar si no es tracten a temps. 

Infeccions fúngiques a l’estiu 

Una de les infeccions més freqüents en aquesta època és la que es coneix popularment com a peu d’atleta. Tot i el nom, no es limita a l’àmbit esportiu: qualsevol persona exposada a condicions d’humitat i calor sostinguda la pot desenvolupar. Aquest tipus d’infecció fúngica està provocada pels dermatòfits, un tipus de fongs que s’alimenten de la queratina, una proteïna que es troba a la pell i a les ungles. En les etapes inicials, sol manifestar-se com a picor, vermellor o descamació localitzats enmig dels dits, però si no es tracta de manera adequada, es pot estendre a la planta i les vores del peu, generant fissures, inflamació i fins i tot infeccions bacterianes secundàries.  

Una altra infecció habitual els mesos càlids és l’onicomicosi o tinya unguial, una afecció que provoca un deteriorament progressiu de les ungles, especialment les dels peus. Causada també per dermatòfits, aquesta infecció es caracteritza per canvis en la coloració, l’engruiximent o la fragilitat de l’ungla, i es pot donar de manera simultània al peu d’atleta. Tot i que en la majoria dels casos no genera dolor, la progressió sol ser lenta però constant. 

Com puc identificar si tinc fongs als peus?  

La presència de fongs als peus sol manifestar-se amb senyals visibles i molèsties característiques que no s’han de passar per alt. En les fases inicials, és comú observar descamació o petites clivelles entre els dits. A mesura que la infecció progressa, poden aparèixer butllofes, vermellor, inflamació local i una sensació persistent de picor, cremor o coïssor. Quan la infecció afecta les ungles, com passa en l’onicomicosi, els símptomes inclouen engrossiment progressiu de la làmina unguial, alteracions en la coloració (que es pot tornar groguenca, blanquinosa o marró), més fragilitat i, en alguns casos, despreniment parcial de l’ungla i pudor. Detectar aquests senyals a temps facilita un diagnòstic precoç i millora l’eficàcia del tractament. 

Com es poden curar els fongs? 

Davant dels primers símptomes d’infecció fúngica, és fonamental actuar amb rapidesa per evitar que es propagui. Una higiene diària correcta dels peus és clau: s’han de rentar amb aigua i sabó, i eixugar-los meticulosament, parant una atenció especial a la zona entre els dits, on se sol acumular la humitat. 

Sempre que es pugui, es recomana optar per calçat obert. Si es fan servir sabates tancades, és important assegurar-se que siguin transpirables. A més, convé fer servir mitjons de cotó i canviar-se’ls amb freqüència per mantenir el peu sec i fresc. 

Si cal, i sempre sota indicació mèdica, es poden aplicar tractaments antifúngics tòpics en crema o pols. Els principis actius més habituals i eficaços inclouen miconazol, clotrimazol, terbinafina i tolnaftat. 

En definitiva, a l’estiu, el risc de contagi es multiplica per hàbits tan quotidians com ara caminar descalç en àrees públiques humides —dutxes, piscines, vestuaris o spas— i compartir objectes personals com tovalloles i calçat. Per tant, mantenir una higiene rigorosa, eixugar-se bé els peus (especialment entre els dits), fer servir calçat transpirable i xancletes en zones comunes són mesures essencials per mantenir a ratlla aquests hostes indesitjats.