Què cal tenir en compte abans de començar a córrer
El ‘running’ és tendència, però començar a córrer sense una avaluació mèdica i preparació prèvia pot comprometre la nostra salut.
El running està més de moda que mai. Més enllà de l’activitat física, sortir a córrer s’ha convertit en un fenomen social que per a molts ja és un estil de vida; una oportunitat per conèixer gent, entrenar de forma conjunta o participar en carreres multitudinàries, els dorsals dels quals s’esgoten en temps rècord. La seva popularitat és causa, en part, de l’alliberament d’endorfines, conegudes com les hormones de la felicitat, que converteixen el running en una activitat addictiva que ens ajuda a combatre l’ansietat, mantenir-nos en forma i socialitzar.
No obstant, encara que cada vegada més persones se sumin a aquesta tendència, moltes ho fan sense considerar els passos previs i els riscos que comporta no fer-ho. El Dr. Franchek Drobnic, metge del centre de medicina esportiva d’Assistència Sanitària, emfatitza la importància de “fer un examen mèdic previ per a identificar que no existeix cap problema de salut latent que el pacient desconegui, com, per exemple, una anomalia vascular, de cor, respiratòria o metabòlica que l’esport podria treure a la superfície”. Desconèixer aquestes afeccions podria ser realment perillós.
Per això, des d’una perspectiva mèdica, és essencial seguir certs passos abans de començar a córrer. Per a Drobnic, és ideal “descartar que hi hagi cap malaltia de base, entendre tota l’estructura de l’esportista per ajudar-lo a triar un bon calçat i material, i animar-lo a començar a entrenar d’una manera ordenada amb algú que li faci un seguiment i controli la seva evolució”. Ignorar aquestes recomanacions pot tenir conseqüències: “Si l’exercici que es fa és fora del paràmetre que correspon a la recuperació per edat de l’individu, és a dir, si corre massa sovint o massa distància, podria lesionar-se o descoratjar-se per no assolir l’objectiu que desitjava”.
10 consells per començar a córrer
Estudi d’antecedents esportius
1 de 10
El primer pas és acudir a un especialista, que farà una valoració de les teves capacitats i habilitats segons els teus antecedents esportius. L’objectiu principal d’aquesta anàlisi és entendre l’impacte que ha tingut l’esport en el teu desenvolupament físic.
Valoració de la història clínica
2 de 10
El metge avaluarà la teva història clínica i analitzarà els antecedents mèdics i familiars per identificar possibles patologies cardiovasculars, respiratòries o metabòliques de base. Encara que algunes d’aquestes condicions podrien ser incompatibles amb el running sense supervisió, moltes vegades l’esport pot resultar beneficiós si es fa seguint pautes específiques i amb un enfocament adaptat a les necessitats de cada persona.
Revisió mèdica
3 de 10
El metge farà una valoració de medicina de l’esport prèvia a l’exercici ambuna prova d’esforç que detectarà si hi ha cap problema de salut subjacent que no s’hagi diagnosticat.
Anàlisi estructural
4 de 10
Un cop passades totes les revisions internes, el metge analitzarà si hi ha cap problema a escala estructural, per exemple, si sospita que pot existir una alteració postural demanarà proves addicionals com un estudi de la petjada. D’aquesta manera t’asseguraràs que no et lesiones el genoll, els turmells, el maluc o l’esquena en cas de tenir peus buits, plans…
Valoració nutricional inicial
5 de 10
És aconsellable sometre’s a una valoració d’ingesta nutricional abans de començar a fer esport. Si vols fer running de manera lúdica, però competitiva (segons nivell i edat) és molt recomanable complementar aquest estudi inicial amb un pla nutricional complet (punt 9).
Entendre les característiques de l’esport que practicaràs i el mitjà
6 de 10
No és el mateix córrer al gimnàs, al carrer o a la muntanya. En zones aïllades, cal tenir en compte que en cas de tenir complicacions no serà possible una atenció d’urgència, cosa que pot suposar un risc per a la vida. De la mateixa manera cal ajustar el calçat i la indumentària al terreny.
Triar un bon calçat
7 de 10
Al mercat hi ha moltes opcions, no obstant, una mala orientació en el calçat podria produir lesions musculars i articulars per sobrecàrrega. Cal valorar la postura, el suport de peus i si cal utilitzar de plantilles.
Pla d’entrenament
8 de 10
No és el mateix començar a fer una activitat de zero que partir d’una vida esportiva activa. Els objectius han d’estar adaptats a les condicions físiques de cada individu. És ideal comptar amb un entrenador que t’orienti i faci un seguiment del teu progrés.
Pla nutricional
9 de 10
El pla nutricional s’elabora en funció de la persona, el pes, la talla i la despesa metabòlica diària. També cal considerar l’aportació energètica i el pla d’entrenament. Al centre de medicina esportiva d’Assistència Sanitària disposen d’un equip de nutricionistes esportius experts en la matèria.
Coneix els signes d’alerta i para’ls atenció
10 de 10
El signe d’alerta més important és no trobar-se bé fent una activitat física. En aquest cas cal avaluar què ho causa, si es tracta d’una molèstia muscular o òssia, o si per contra experimentes una fatiga desproporcionada i una mala recuperació.
