El mercat de la pseudociència

Tal com explica el filòsof francès Éric Sadin, en el seu imprescindible assaig L’era de l’individu tirà, les tecnologies actuals ens provoquen una (falsa) sensació d’autonomia gairebé total i tendeixen a reafirmar la nostra subjectivitat. Atrapats en el “forat negre” dels seu telèfon mòbil, abstrets en la informació que els ofereix i indiferents a l’existència dels altres, “els individus es troben com embolcallats per un halo propi que els aïlla de tot el que suposen que els és aliè o inapropiat”.

Això, en el camp de la salut, pot tenir conseqüències especialment greus. La ciència, evidentment, no es fa ressò d’opinions sense fonament, sinó que corrobora la recerca sotmetent-la a rigorosos processos de verificació. La temptació de deixar-nos portar per les promeses de teràpies alternatives no demostrades, suplements “miraculosos” o recomanacions de persones sense titulació professional ha d’evitar-se costi el que costi si no volem arriscar-nos a pagar un alt preu.

En aquest sentit, el 2025, el Ministeri de Sanitat ha llançat la campanya “Remeis sempre amb evidència científica”, que busca oferir informació clara, accessible i verificada responent a alguns dels dubtes més freqüents dels ciutadans. El seu objectiu és lluitar contra la “infoxicació” que pot trobar-se en un regueró incontrolable de publicacions d’Internet.

Els riscos de consultar amb “el doctor Google”

Per parlar sobre els possibles canvis en els comportaments dels pacients, entrevistem el Dr. Cristian Herrera, metge de la Unitat de Medicina Interna de la Clínica HLA Vistahermosa Alacant. En paraules d’aquest prestigiós professional sanitari, “en els últims temps, ens trobem amb diverses persones que revisen a Internet les possibles malalties associades als seus símptomes abans d’acudir a la consulta. Això provoca que facin valoracions que poden ser errònies o que exigeixin proves diagnòstiques que no són adequades per al seu cas”. A vegades, com que no obtenen la resposta que esperen per part del seu metge, generen desconfiança cap a ell, cosa que pot acabar afectant l’evolució de la seva malaltia.

Per al Dr. Jordi Morillas, cap de servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Barcelona, amb qui també hem pogut conversar, “existeix un abans i un després de ChatGPT. En l’època en què molts pacients consultaven a Google, solien venir força confosos i amb una visió molt pessimista del seu possible estat de salut. Ara, amb la IA, intenten individualitzar el seu diagnòstic i això fa que tinguin més preguntes”.

La velocitat com a enemic

Una altra tendència comuna és que, fruit d’uns temps basats en la immediatesa, els pacients exigeixin un diagnòstic immediat dels professionals. “Hi ha proves que poden trigar un cert temps. En molts casos, una prova marca la necessitat de fer-ne una altra amb posterioritat, cosa que pot endarrerir una mica més el diagnòstic. Hi ha raons tècniques que expliquen que el metge necessiti un cert temps per arribar a una conclusió ben sustentada”, ens diu el Dr. Herrera. 

Segons el Dr. Morillas, “el més fonamental és que el metge sigui capaç de generar confiança als seus pacients. En Medicina tenim diverses paraules per indicar que no sabem l’origen d’una malaltia: idiopàtic, essencial, criptogènic, primari… La manca d’informació és el que provoca més incertesa. Per això, nosaltres ens asseiem cada dia amb els pacients i les seves famílies, per explicar-los de la manera més completa possible tot el que sabem sobre la seva malaltia”.

Per això, hem d’aprendre a seguir els protocols que ens indiquen els professionals acreditats, sense pretendre accedir a “dreceres” que no faciliten la identificació correcta de la nostra possible afectació. Com apunta el Dr. Herrera, “el criteri dels metges i les infermeres que ens atenguin sempre estarà més sustentat que el de qualsevol vídeo d’Internet”.   

No existeixen teràpies alternatives

Tal com ha assenyalat la Dra. Rosa Arroyo, vicepresidenta segona de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC) i coordinadora de l’Observatori Contra les Pseudociències en la mateixa organització, “no hi ha medicina alternativa, hi ha medicina basada en l’evidència, i sota aquest compromís hem de continuar treballant (…) en accions com la promoció de l’educació sanitària i per aconseguir la regulació de la publicitat sanitària”. 

El Dr. Herrera sosté la mateixa opinió i no dubta a afirmar que “els remeis miraculosos són sempre una mentida”. Aquest metge internista ens encoratja a abandonar el “pensament màgic”, que difon les bondats infal·libles dels “productes naturals”: “Bona part dels fàrmacs que han demostrat la seva efectivitat en estudis clínics han estat sintetitzats al laboratori a partir de productes que es troben a la natura. L’etiqueta natural no és una garantia en si mateixa, sinó més aviat una cosa que hauria de generar-nos una sensació d’alerta. Tinguem en compte que la major part dels verins també són naturals”.   

Els professionals del sector sanitari tenen clar, com ha manifestat la Dra. Arroyo, que “la lluita contra l’intrusisme no és una cosa corporativista”, sinó una “defensa dels interessos dels consumidors i usuaris contra les pseudoteràpies i la mala praxi”.