Estratègies per combatre la desinformació

Les conseqüències associades a la mala praxi en el tractament de la informació no afecten solament el camp de la salut, sinó totes les esferes de la vida. Recentment, el Parlament Europeu ha proporcionat deu claus per a identificar la desinformació i combatre’n els efectes que repassem a continuació. 

Mantenir-nos alerta.

Hem d’anar més enllà dels titulars sensacionalistes, donar prioritat al contingut de fons i estar atents per poder evitar les estratègies especialment dissenyades per generar interacció de manera efectista.

Aprendre a desxifrar la desinformació. 

Cal parar esment al llenguatge utilitzat, mantenint la cautela quan percebem que s’apel·la directament a l’emoció. També s’han d’identificar el llenguatge enganyós i les afirmacions vagues. Hem de recórrer a fonts clares, objectives, que proporcionin informació basada en fets comprovables.

Verificar la font

Cal donar prioritat a les informacions provinents de fonts creïbles, que acreditin pràctiques i mètodes de treball transparents i professionals.

Verificar els fets 

Hem de prendre la iniciativa per comprovar la veracitat d’una informació abans de compartir-la amb altres persones (una cosa especialment rellevant en matèria de salut), sobretot a les xarxes socials. A més, cal contribuir només a difondre continguts quan tenim la certesa que els han revisat organitzacions locals de verificació de dades.
 

Contrastar la informació

Per no deixar-nos portar pel biaix dels algorismes de recomanació, és recomanable comparar la informació en diverses fonts fiables. Això ens permetrà contrarestar les possibles manipulacions i les dades falses.

Pensar-s’ho dues vegades abans de compartir.

A l’hora de difondre un contingut, convé deixar un espai de reflexió necessari. També hem d’estar segurs d’haver examinat bé la informació que compartim, més enllà del titular, comprovant els detalls i la fiabilitat de la font.

Verificar imatges i vídeos.

És essencial assegurar-nos de la fiabilitat del material descriptiu i audiovisual  que acompanya les informacions assegurant-nos que no l’han manipulat (una cosa especialment sensible en la creació de fotografies i vídeos mitjançant intel·ligència artificial) o distorsionat a partir de la font original.

La importància de formar-se i d’informar-se.

No solament hem de comprovar la informació dels materials que difonem. També hem d’estar al corrent sobre les estratègies habituals que s’utilitzen a les campanyes de desinformació per evitar ser-ne víctimes (o còmplices inconscients). Si tenim dubtes sobre la veracitat d’alguna informació, podem buscar ajuda consultant pàgines especialitzades com la del Parlament Europeu sobre desinformació o l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals.

Promoure el pensament crític.

Fomentar la reflexió i debatre amb altres persones mitjançant arguments elaborats ens fa més resilients contra la infoxicació i la desinformació. L’escepticisme i la lucidesa són qualitats que ens protegeixen de possibles manipulacions.

Informar sobre el contingut sospitós.

Més enllà que sapiguem evitar els riscos, és fonamental que tinguem un compromís de protecció de la comunitat. Per això, si advertim l’existència d’una informació poc fiable o perillosa, és important que la denunciem a les plataformes corresponents o davant les autoritats competents seguint els procediments reglamentaris.