L’epidèmia “psicològica”
L’arribada de la covid-19 va acabar destapant una segona “epidèmia silenciosa”: la de la salut mental. La tríada formada per l’ansietat, l’estrès i la depressió sembla avui més present que mai en moltes informacions que discorren per la xarxa.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món pateixen avui trastorns de salut mental. Aquestes afeccions són presents en persones de totes les edats, nivells d’ingressos i països. Són, en l’actualitat, la segona causa de discapacitat prolongada, augmenten el nombre d’anys de vida saludable perduts i generen múltiples despeses tant als serveis sanitaris com als pacients i les seves famílies.
Tal com ens explica Cristina Sarabia, responsable de la Unitat de Psicologia de la Clínica Vistahermosa HLA i directora de Inicia Sarabia Psicología, “quan sentim un malestar emocional, busquem obtenir una etiqueta que serveixi per donar explicació al que ens passa. Per això acudim a Google, i ara a la intel·ligència artificial. Però, sovint, aquesta mena d’identificació ens porta a un patró de reforç negatiu pel qual acabem reafirmant conductes poc positives”. Per a Sarabia, l’autodiagnòstic “pot proporcionar un alleujament ràpid, fins que ens adonem que continuem tenint el mateix problema que abans”.
La nostra salut mental, en mans d’Internet
Hi ha diverses raons que justifiquen que les persones que tenen una preocupació d’índole emocional acudeixin amb freqüència a consultar informació a la xarxa. Una de les principals és que, malgrat tots els progressos en la divulgació d’informació rigorosa, la salut mental encara continua estant associada a un cert estigma que pot generar culpa o vergonya en algunes persones afectades.
Així mateix, la fragilitat en les emocions pot fer-nos més proclius a tractar de buscar solucions senzilles –com preguntar a la IA o seguir recomanacions obtingudes en vídeos d’influencers o de youtubers que parlin sobre aquestes qüestions– per tractar problemes tan complexos com aquests.
La importància d’acudir a professionals
En paraules de Sarabia, “hem de ser capaços d’analitzar la informació que se’ns proporciona, i estimular el pensament crític per ser capaços de filtrar la qualitat i fiabilitat de les fonts consultades”. Per a aquesta acreditada psicòloga, “no cal buscar la immediatesa ni la simplificació en les respostes. La IA pot tendir a reforçar el que volem sentir. I pot passar el mateix amb certs divulgadors”.
Per descomptat, existeixen perfils en aquest camp creats per grans professionals, però a vegades és difícil, per als ciutadans, identificar-los correctament. Per això, en vista del dubte, és millor no deixar-se portar per propostes poc fiables fetes per persones que no acreditin la formació necessària. “Pensem el perill que pot suposar escoltar veus poc rigoroses en qüestions com els trastorns alimentaris, per posar un exemple”, afegeix Sarabia.
Evidentment, la millor opció sempre és posar-se en mans de persones qualificades, que puguin identificar correctament la nostra situació i proposar-nos l’abordatge terapèutic més adequat. En els últims temps, l’OMS ha instat els governs de tot el món a desenvolupar iniciatives que concedeixin l’atenció adequada a la salut mental dins dels seus sistemes sanitaris. Atendre aquesta petició és, sens dubte, una qüestió crucial per no deixar que les simplificacions psicològiques i els “diagnòstics exprés” agreugin un problema cada vegada més apressant en les societats desenvolupades.
