"La implicació de l’entorn en el procés terapèutic és vital per tractar un trastorn mental"

Quines són les causes de trastorns com ara la depressió o l’ansietat? 

La majoria de trastorns psiquiàtrics no tenen una causa determinada. En el cas dels trastorns depressius i ansiosos, principalment hi influeixen els factors genètics, ambientals i psicològics. És a dir, hi influeixen de manera important els antecedents familiars, l’entorn social del pacient i la seva personalitat.

Per què estan augmentant els casos de depressió i ansietat entre els espanyols?

Sota la meva experiència, aquest augment té a veure amb dos aspectes: el primer és que cada cop és més freqüent reconèixer aquestes malalties. Antigament, presentar una malaltia mental comportava un estigma en el terreny social que convidava el pacient a silenciar els seus símptomes. La segona és la situació actual i el que hem viscut aquests últims tres anys. La pandèmia ha influït en la nostra salut mental, bé per haver perdut éssers estimats o per la por de posar-nos malalts o morir.

En un estudi seu, afirmava que la depressió es podria arribar a prevenir amb exercici.

L’exercici físic ha demostrat que té un efecte neuroprotector. Quan fem exercici es promou l’estimulació d’uns opiacis endògens coneguts com a endorfines que repercuteixen positivament en el nostre ànim. D’altra banda, també disminueix l’estrès oxidatiu i regula el sistema immunitari, fent que el pacient estigui més bé també físicament.

De quina altra manera es podrien prevenir els trastorns mentals? 

Com que alguns pacients hi tenen predisposició, és difícil parlar de prevenció. El que és recomanable és mantenir un estil de vida saludable, físicament i mentalment. És important tenir un entorn social sòlid i que ens pugui donar suport en els mals moments, però el que és vital és que ens acompanyi també en els bons. Identificar aquells que ens aporten felicitat i activitats que ens siguin atractives per al nostre temps lliure i així sentir-nos realitzats.

Quins són els primers senyals d’alerta?

Ens hem d’alertar quan la persona comença a abandonar activitats que feia prèviament, principalment en relació amb l’autocura. Els senyals d’alerta també depenen de la personalitat prèvia del pacient. Evidentment, ens cridarà més l’atenció un quadre depressiu en un pacient extravertit i optimista que en un pacient amb un perfil més negativista i derrotista.

Hi ha algun test de referència o preguntes que ens puguin ajudar a saber si necessitem anar al psicòleg per problemes mentals? 

No, normalment el pacient va a consulta quan els símptomes són limitants. Sí que hi ha tests que ens poden oferir informació, però normalment els aplica un especialista. És recomanable sol·licitar la valoració d’un especialista en aquests casos.
 

Hi ha trets de personalitat associats a un risc més alt de desenvolupar trastorns mentals, com és el cas de les persones dependents, pessimistes o amb més introversió

En molts casos, segurament no n’hi ha prou amb la prevenció. Hi ha perfils de persones amb més risc de patir una depressió? 

Hem d’estar atents a persones que tinguin antecedents familiars o escàs suport social que comencin a verbalitzar clínica ansiosa o depressiva. Tal com he dit prèviament, també hi ha trets de personalitat associats a un risc més alt de desenvolupar aquest tipus de patologies, com és el cas de les persones dependents, pessimistes, amb trets neuròtics o amb més introversió.

Com pot pal·liar la seva situació una persona que pateixi ansietat o depressió? 

Els pacients amb aquestes malalties se senten molt frustrats quan en el seu entorn es repeteixen frases del tipus “Vinga, anima’t!”. Jo sempre explico als pacients i els familiars que l’evolució en aquests quadres no depèn exclusivament del pacient, i ho comparo amb els pacients hipertensos. No podem dir a un pacient hipertens “Vinga, baixa’t la tensió!”. És important que la família o l’entorn, si el pacient ho accepta, estigui implicada en el procés terapèutic. En aquests casos, el pacient agrairà l’acompanyament i el suport.

Quan una persona està deprimida o ansiosa, l’ideal és que vagi a un especialista i segueixi les pautes que li recomani. Principalment, que s’adhereixi a la teràpia i/o el tractament farmacològic i que porti una vida el més saludable possible, sempre adaptada a la seva situació actual. L’abordatge de cada pacient ha de ser individualitzat, sempre prioritzant la busca del seu benestar.

Quin és l’estat actual de la salut mental en la infància? 

A la consulta, ha augmentat de manera notable la sol·licitud d’assistència de nens i adolescents. La pandèmia també ha influït negativament en aquests pacients.

Com es poden detectar des de casa o les escoles?

Els nens i les nenes expressen el malestar d’una manera diferent dels adults. En el seu cas, destaca més la irritabilitat o la inquietud, per sobre de la tristesa. Hem de prestar atenció als infants o adolescents que comencen amb dificultats d’adaptació en mitjans on prèviament se’n sortien correctament.

Com s’han d’abordar aquests trastorns en aquestes edats?

Depenen de cada patologia, però en la majoria de casos recorrem a una psicoteràpia. En determinats casos, cal combinar la teràpia amb un tractament farmacològic. Llavors s’hi han d’implicar la família i l’entorn escolar.

Quines característiques hi ha a l’adolescència? Les xarxes socials i internet hi tenen una funció determinant?

Els adolescents encara estan en procés de creixement, també cerebralment. Presenten un cervell immadur, amb regions pendents de madurar, entre les quals hi ha l’escorça prefrontal. Per això, en aquesta etapa els joves es mostren més impulsius i amb més dificultats per organitzar-se. Les xarxes socials tenen una gran repercussió en el dia a dia dels adolescents. Tot i que les xarxes es poden fer servir de forma positiva i moderada, per desgràcia a la consulta sovint veig les conseqüències del seu mal ús. S’hi promou una exposició excessiva, tant física com mental, i en consulta són freqüents els casos d’abús a través de les xarxes. En altres pacients es desenvolupa una dependència a dispositius electrònics que els limita el funcionament habitual. En aquests casos cal una intervenció psicoterapèutica per fer un bon ús de les xarxes i també la implicació del nucli familiar.
 

  Sara Mayero
   Llicenciada en Medicina i Cirurgia, especialitzada en Psiquiatria.
   Cap del Servei de la Unitat de Psiquiatria de l'Hospital
   Universitari Moncloa.