Vacuna Covid-19

Vacuna Covid-19: preguntes y respostes

Les fases d’una vacuna

Desenvolupar una vacuna és un procés llarg que pot durar entre 10 i 15 anys, i només unes quantes compleixen els requisits per ser aprovades per les autoritats internacionals. En el cas de la Unió Europea, les vacunes i altres fàrmacs estan controlats per l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

El primer pas és saber com funciona el virus. En el cas del SARSCoV- 2 aquesta fase es va veure agilitada per les recerques realitzades durant l’epidèmia del SARS. L’etapa següent és el desenvolupament preclínic, quan la vacuna candidata es prova en laboratoris i en animals i els científi cs duen a terme proves rigoroses per assegurar- se que és segura i capaç de produir una resposta immunitària. El tercer pas són els assajos clínics, moment en el qual es practiquen proves en humans per primera vegada. Els assajos tenen tres fases. En la primera es prova en un grup d’entre 20 i 100 voluntaris, després en centenars, i en la tercera fase, en milers. En aquest moment, la producció de la vacuna s’accelera.

La primera en la història, la de la verola

Un metge rural anglès, Edward Jenner, va ser el primer creador d’una vacuna, al segle XVIII. En aquella època s’injectava verola humana a les persones sanes per tractar d’immunitzar- les. Jenner i altres facultatius es van adonar que les pageses que munyien vaques no contreien la malaltia perquè, suposaven, estaven immunitzades gràcies a un virus semblant, el de la verola de les vaques, molt més benigne que l’humà. Jenner va fer el primer estudi extens sobre la matèria i, després d’experimentar amb animals, va descobrir que, si agafava un extracte d’una nafra de verola bovina i l’injectava en un ésser humà, aquest quedava protegit contra la verola humana. Va triar com a primer pacient James Phipps, un nen de vuit anys, fi ll del seu jardiner. Era el 14 de maig de 1796 i el nen va aconseguir curar-se.

Quant costa la Covid-19 a l'economia mundial?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) necessita 31.000 milions de dòlars (26.561 milions d’euros) per a proves i vacunes contra el coronavirus. Una xifra molt alta que empal·lideix davant el que li costa a l’economia mundial la pandèmia. Segons el Fons Monetari Internacional, cada mes es perden al voltant de 375.000 milions de dòlars (321.292 milions d’euros). L’OMS va publicar els plans fi nancers de l’Accelerador d’Eines d’Accés a la Covid-19, segons els quals es necessiten 500 milions de proves per als països d’ingressos mitjans i baixos fi ns a la meitat del 2021, 245 milions de tractaments i 2.000 milions de dosis de vacunes.

 
 

Què és el Mecanisme COVAX?

El Mecanisme COVAX reuneix 172 països, inclosos 80 països desenvolupats i 92 d’ingressos baixos i mitjans. És un mecanisme que permetrà a les nacions comprar vacunes a preus reduïts posant en comú el seu poder adquisitiu. A més, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tots els països “compartiran els riscos associats amb el desenvolupament de les vacunes” a través de la creació d’un fons global. El seu objectiu és distribuir 2.000 milions de dosis a fi nal del 2021.

La Comissió Europea ja ha confi rmat el seu interès a participar en el Mecanisme COVAX i ha compromès 16.000 milions d’euros en la lluita contra el coronavirus a nivell mundial.

Les 172 nacions que participen en el COVAX han acceptat compartir el possible èxit d’una o diverses vacunes amb altres països amb menys possibilitats econòmiques o sistemes de salut més febles. Així, el 70% de la població mundial tindria accés a la vacuna. Seth Berkley, director executiu de la fundació GAVI, l’Aliança per a les Vacunes, que codirigeix la iniciativa amb la Coalició per a la Promoció d’Innovacions en pro de la Preparació davant Epidèmies (CEPI) i l’OMS, va assegurar que “per a la gran majoria dels països, tant si poden pagar les seves pròpies dosis com si necessiten assistència, signifi ca rebre una part garantida de les dosis i evitar quedar al fi nal de la cua”, va confi rmar a la BBC. “A través de COVAX, la nostra aspiració és poder vacunar el 20% més vulnerable de la població de cada país participant, sense importar el nivell d’ingressos”, va afi rmar Richard Hatchett, director executiu de CEPI. El COVAX compta amb la cartera de vacunes contra la Covid-19 més gran del món, amb nou candidates i unes altres nou que estan en avaluació. 

Espanya: de la tuberculosi a l’assaig per a la Covid-19

El doctor Pere Joan Cardona, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ha desenvolupat la vacuna RUTI, fabricada per la farmacèutica Archivel Farma. És la primera vacuna contra la Covid-19 espanyola que ha rebut l’autorització per portar a terme un assaig clínic i s’executarà a l’Argentina. No es tracta d’una vacuna nova. Inicialment va ser creada contra la tuberculosi, i es considera efi caç contra altres infeccions víriques com la que provoca el coronavirus. Es basa en l’anomenada immunitat innata entrenada, és a dir, a estimular a través de la vacuna la immunitat del cos i “dotar-lo de memòria” perquè generi una resposta millor i més ràpida a l’exposició al virus. 

Què significa ‘immunitat de ramat’ o ‘de grup’?

La immunitat de ramat o de grup es dona quan un alt percentatge d’una població es torna immune a una malaltia gràcies a la vacunació o la propagació massiva de la malaltia. El director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Ghebreyesus, ja va descartar la immunitat de ramat com una resposta apropiada contra la pandèmia i va assegurar que “en la història de la salut pública no s’ha usat mai com a estratègia per combatre un brot, tampoc una pandèmia”. El subdirector de l’OMS, Jarbas Barbosa, va advertir per la seva part que la mortalitat que es pot produir en intentar aquesta immunitat comunitària és molt elevada, sobretot entre els adults grans. “No és una estratègia vàlida”, va insistir. 


Els projectes, al nostre país 

A excepció del projecte RUTI, la resta d’iniciatives espanyoles estan en la fase preclínica. El Centre Nacional de Biotecnologia treballa en una vacuna basada en una modifi cació de la que es va utilitzar contra la verola. Al mateix centre hi ha uns altres dos projectes en marxa. També l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-Hospital Clínic de Barcelona assaja una vacuna, així com la Universitat Ramon Llull. Igualment, el consorci format per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Hi ha unes altres cinc iniciatives similars en marxa al nostre país.

Consulta tots els números de la revista

La era de la inteligencia artificial