Els horts urbans, una tendència a l’alça a les ciutats
Tot i que existeixen des de fa segles, aquesta pràctica ha guanyat popularitat en les darreres dècades com a aliada de la cohesió social i la sostenibilitat ambiental.
El creixement de les grans ciutats fa anys que planteja nous reptes socials i ambientals. A mesura que augmenta la població urbana, també creix la pressió sobre els recursos naturals i sobre els sistemes de producció i distribució d'aliments.
En aquest context, l'agricultura urbana ha despertat interès a capitals d'arreu del món com una alternativa per apropar la natura a les ciutats i avançar cap a models de desenvolupament més sostenibles. Cada vegada més terrasses i terrats es converteixen en espais de cultiu, mentre que les administracions impulsen projectes per recuperar zones verdes i fomentar la participació ciutadana.
Però per què els horts urbans estan guanyant tanta popularitat i quins beneficis aporten realment al medi ambient i a la societat?
Els horts urbans ja existien abans del boom
El cultiu a les ciutats es practica des de fa segles com una alternativa a l'escassetat alimentària. Tanmateix, no es va formalitzar fins al 1999, quan l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va proposar una definició formal d'aquest concepte i el va integrar com un pilar per combatre la fam al món.
A partir de l'any 2000, la FAO va impulsar diversos programes i iniciatives per promoure l'horticultura urbana i conscienciar la població sobre els seus beneficis, com ara Food for the cities. Des d'aleshores, diversos països d'arreu del món han posat en marxa programes per fomentar el desenvolupament dels cultius urbans, tant comunitaris com individuals.
Una simbiosi entre l'estètica i la sostenibilitat
Els horts domèstics i col·lectius creen entorns naturals enmig de les grans ciutats. També contribueixen a mantenir la diversitat agrícola, conservar les varietats locals i crear hàbitats per a diferents espècies, fet que reforça la biodiversitat autòctona.
Tot i que la seva finalitat principal és subministrar aliments ecològics, la seva pràctica aporta nombrosos beneficis al medi ambient i a l'entorn urbà. Segons la FAO, el cultiu en sòls degradats contribueix a la regeneració del terreny i afavoreix la recuperació de la seva fertilitat. Dit d'una altra manera, els horts urbans no només embelleixen el paisatge, sinó que també donen un nou ús als terrenys abandonats o infrautilitzats de les ciutats.
D'altra banda, aquests espais verds, juntament amb jardins i parcs, contribueixen a fer les ciutats més sostenibles. Ajuden a reduir l'efecte d'illa de calor i permeten una gestió més eficient de recursos com l'aigua i la matèria orgànica. Al mateix temps, redueixen l'impacte associat a la producció i distribució d'aliments en apropar el cultiu als llocs de consum.
Consciència ambiental i participació ciutadana
Durant els darrers anys, molts ajuntaments i institucions públiques han impulsat la creació i el manteniment d’espais urbans dedicats a l’agricultura.
A Espanya hi ha una àmplia xarxa d’horts urbans amb l’objectiu d’apropar el cultiu a la població i fomentar hàbits de vida saludables. De fet, el 2014 ja hi havia més de 15.000 horts urbans distribuïts en 300 municipis de la península, segons un estudi realitzat pel Grupo de Estudios y Alternativas GEA21.
L’autosuficiència està estretament relacionada amb la consciència i la responsabilitat sobre allò que consumim. Cultivar permet comprendre millor l’origen dels aliments, com creixen les plantes i quins recursos són necessaris per produir-les. Alhora, genera una sensació de satisfacció, compromís i connexió amb l’entorn.
A més, els horts urbans apropen la natura a la ciutadania, fomenten l’activitat física i promouen la participació comunitària. Tant si són individuals com municipals o escolars, aquests espais enforteixen els vincles socials, creen un sentiment de pertinença i contribueixen al benestar físic i psicològic de les persones.

Singapur i París, dos referents del cultiu urbà
Singapur s’ha convertit en un referent en la integració de la producció alimentària dins de l’entorn urbà. El 2019, el Govern va posar en marxa l’objectiu 30 by 30, amb el qual aspirava a produir localment el 30 % de les necessitats nutricionals del país abans del 2030. Aquesta iniciativa responia a l’escassetat de sòl cultivable i a la seva elevada dependència de les importacions.
Com a resultat d’aquesta aposta per l’agricultura urbana, va sorgir el 1-Arden Food Forest, un jardí elevat situat al terrat del complex CapitaSpring. A les seves instal·lacions creixen més de 150 varietats d’herbes, fruites i verdures que posteriorment es consumeixen als restaurants i establiments de l’edifici.
Per la seva banda, París també s’ha sumat a aquesta tendència amb Nature Urbaine, una explotació agrícola instal·lada al terrat del recinte firal de Porte de Versailles. Amb una superfície de 14.000 m², està considerada una de les granges urbanes més grans d’Europa, on es cultiven fruites, verdures i plantes aromàtiques en ple entorn urbà.
Aquests projectes són dos exemples clars de com algunes ciutats estan aprofitant terrats i espais infrautilitzats per incorporar l’agricultura al paisatge urbà. En definitiva, els horts urbans representen una evolució en la manera d’entendre l’agricultura i la planificació de les ciutats. Més enllà de la producció d’aliments, contribueixen a millorar la sostenibilitat ambiental, a reforçar la cohesió social i a promoure hàbits de vida més saludables.