Què són les COP i quines han estat les més importants recentment?

Sense desmerèixer en cap cas les accions que puguem fer da manera individual, la responsabilitat d’aplicar canvis estructurals que permetin canviar el rumb climàtic al qual ens adrecem implica el diàleg entre països i institucions. Les COP (Conferències de les Parts) representen trobades crucials en la lluita contra el canvi climàtic; en aquests fòrums, els països negocien mesures per frenar l’augment de la temperatura global i protegir el planeta. 

Organitzades sota la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que es va crear el 1992, durant la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, el seu objectiu principal és garantir que els països redueixin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), essencial per limitar l’escalfament global. A través d’aquest fòrum, s’ofereix als governs l’oportunitat de debatre estratègies i adoptar compromisos vinculants o voluntaris, en funció de les seves capacitats.
 

Gràcies a aquestes trobades, s’han pogut signar acords històrics com el Protocol de Kyoto del 1997, que va establir límits a les emissions de països industrialitzats, i l’Acord de París del 2015, que busca limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. A més del caràcter polític, les COP inclouen actors de la societat civil, empreses i científics, fomentant la cooperació global per afrontar els efectes del canvi climàtic. Tot i així, encara que s’han aconseguit avenços, molts desafiaments persisteixen, com ara l’augment del nivell del mar, la desertificació o fenòmens climàtics extrems. Per això és crucial continuar treballant en aquestes iniciatives.
 

Present i futur

Davant dels fenòmens climàtics extrems que s’han viscut, de manera regular, els últims anys, cal insistir en la promoció d’aquest tipus de trobades multilaterals. El 2021, la cimera COP26 que es va celebrar a Glasgow va tenir l’objectiu de renovar els compromisos climàtics després de la pandèmia de covid, centrant-se a accelerar l’eliminació del carbó com a font d’energia, reduir les subvencions a combustibles fòssils i promoure el finançament climàtic. Amb tot, va rebre crítiques per la falta d’accions concretes i els compromisos insuficients d’alguns països.

L’any següent, el 2022, la cimera COP27 es va celebrar a Sharm al-Sheikh i va marcar una fita amb la creació del fons de pèrdues i danys, un mecanisme històric per finançar els països més afectats pels impactes del canvi climàtic. Tot i això, es va qüestionar la falta d’avenços a l’hora de reduir les emissions i l’absència de metes clares per descarbonitzar sectors clau com el transport. La COP28, que es va celebrar a Dubai al 2023, va ser una mica més controvertida, tot i que es van revisar els Acords de París per establir nous objectius internacionals d’adaptació en matèria de salut, ecosistema i aigua.
 

COP29: últimes novetats 

En la convenció que s’ha celebrat a Bakú, a l’Azerbaidjan, el novembre del 2024, la COP29, la discussió principal s’ha centrat en el finançament de països en desenvolupament per a la seva transició energètica, així com també la creació d’un mercat de carboni regulat per l’ONU i el llançament de propostes per promoure energies renovables. Tot i això, la falta de compromís per a l’abandonament dels combustibles fòssils, sumat a la baixa credibilitat de les promeses reiterades, han tornat a encendre les crítiques adreçades a la funcionalitat d’aquestes trobades.
 

En definitiva, tot i que les COP són fonamentals per coordinar l’acció global, tenen una capacitat limitada per assolir acords ambiciosos i aconseguir que s’implementin. Malgrat tot, la importància que tenen com a centre de discussió i d’organització mundial fa que el seu paper en el futur sigui decisiu, per la qual cosa els anys següents seran un espai clau per assumir el repte climàtic amb el qual ens enfrontem tots.