Una ingesta calòrica òptima ha d’estar formada per una diversitat d’aliments d’origen vegetal

Què és una dieta saludable?

Tal com informa l’estudi d’EAT-Lancet, una dieta saludable no es limita a prevenir l’aparició de malalties, sinó que ha de fomentar un estat tan complet com sigui possible de benestar físic, mental i social.

PER Enric Ros | 07 octubre 2026

Arribar a un consens sobre quina ha de ser una dieta mundial no és fàcil. Implica tenir en compte molts factors relacionats amb la salut global i també amb una producció sostenible i accessible per a tots els ciutadans, independentment del nivell econòmic. 

En general, la conclusió és que una ingesta calòrica òptima ha d’estar formada per una diversitat d’aliments d’origen vegetal, baixes quantitats d’aliments d’origen animal (prioritzant el consum, si és possible, dels que contenen greixos insaturats) i quantitats més limitades de grans refinats, aliments altament processats i sucres afegits.

Tal com assenyala Ujué Fresán, es tracta d’“adoptar dietes basades fonamentalment en plantes i reduir els aliments d’origen animal, i fer-ho com més aviat millor per millorar els indicadors globals de salut i sostenibilitat”. Davant d’això, potser moltes persones poden sentir amenaçats certs plaers quotidians, com ara gaudir de la carn, el peix o els lactis, però no es tracta d’eliminar-los de manera dràstica, sinó d’apreciar-los en una mesura justa per a la salut individual i per al planeta. 

El que és important –en paraules de Fresán– és “recuperar el gust per bona part dels aliments tradicionals, augmentant la proporció dels que són menys habituals a casa nostra, com ara els cereals integrals i els fruits secs”. 

 

La distribució ideal d’aliments al nostre plat

Un plat de salut planetària hauria de consistir en un volum d’aproximadament la meitat del plat de verdures i de fruites; l’altra meitat apareix mostrada segons la seva contribució en calories, i ha de consistir principalment en grans sencers, fonts de proteïnes vegetals, olis vegetals insaturats i (opcionalment) quantitats modestes de proteïnes d’origen animal. 

 

L’impacte positiu del canvi a la dieta planetària

La Comissió d’EAT-Lancet va analitzar com repercutiria aquest canvi de dieta sobre la mortalitat, seguint tres enfocaments diferents:

 

Objectius científics de la Comissió per a una dieta de salut planetària, amb possibles rangs, per a una ingesta de 2500 kcal/dia

Tot i que la dieta de salut planetària, que es basa en consideracions de salut, és consistent amb molts patrons d’alimentació tradicionals, no implica que la població mundial hagi de menjar exactament els mateixos aliments. Tampoc no prescriu una dieta exacta. 

La dieta de salut planetària, en canvi, esbossa grups d’aliments empírics i rangs d’ingesta d’aliments que, combinats en una dieta, optimitzarien la salut humana. La interpretació local i l’adaptació de la universalment aplicable dieta de salut planetària és necessària i ha de reflectir la cultura, la geografia i la demografia de la població i dels individus.

A fons

La dieta planetària

La forma d’alimentar-nos no només té un paper crucial en el nostre estat de salut, sinó que també té un fort impacte en el medi ambient. En un futur proper, la producció i el consum d’aliments serà…

A fons

Treballar per una agricultura sostenible

Produir aliments de forma sostenible també implica transformar la manera en què conreem i gestionem els recursos. Per això, Europa té la mirada posada en el 2040.

Entrevista

“Hem passat de l’escassetat a l’excés. S’ha de tornar al plat de cullera”

Conversem amb Rocío Bueno Martínez, coordinadora de Nutrició de Grupo Hospitalario HLA, sobre què podem fer per alimentar-nos de manera més sana i sostenible.