La dieta planetària
La forma d’alimentar-nos no només té un paper crucial en el nostre estat de salut, sinó que també té un fort impacte en el medi ambient. En un futur proper, la producció i el consum d’aliments serà un factor essencial per millorar els indicadors de salut global i fer front a grans reptes, com ara el canvi climàtic.
Quin món deixarem a les pròximes generacions? Quin paper té l’alimentació per tal d’assolir un estat de bona salut universal i garantir la sostenibilitat del nostre planeta? Aquestes i altres preguntes, de manera implícita, són a l’origen del treball titulat Aliments a l’antropocè, elaborat el 2019 (i actualitzat el 2025) per la Comissió EAT-Lancet, formada per 37 científics de 16 països líders en diverses disciplines, que van de la salut humana a les ciències ambientals.
Les conclusions són clares: els aliments són una palanca imprescindible per millorar a escala global la salut humana i assegurar la sostenibilitat de la Terra.
Un sistema alimentari sota pressió
L’imparable creixement mundial de la població exerceix una pressió inevitable sobre el sòl i els recursos hídrics, incrementada per unes formes de producció basades en l’explotació. El nostre model actual no és sostenible en el temps, ja que comporta un augment incessant dels efectes del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i una distribució dels aliments ineficient i desigual.
Tal com explica en una conversa amb la revista Compartir Ujué Fresán, destacada investigadora en dietes sostenibles del Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), “produïm prou per alimentar tota la població mundial, però milions de persones segueixen encara passen gana.
Alhora, malgastem tones de productes, i tenim una indústria alimentària que, fonamentalment, pensa en termes de rendibilitat. L’informe d’EAT-Lancet ens proposa una cosa molt important: transitar cap a un model de dieta sana, sostenible i també econòmicament justa i assequible”.
La dieta planetària com a proposta pel futur
Complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Acord de París és molt més que una meta merament política. De fet, és la millor manera d’evitar que els infants d’avui heretin un planeta degradat on una part important de la població pugui patir malalties i desnutrició. L’objectiu és que uns deu mil milions de persones, cap al 2050, aconsegueixin alimentar-se amb allò que el comitè d’experts ha anomenat “la dieta planetària”.
I en què consisteix aquesta forma d’alimentació? Tal com explica el Dr. Walter Willett, professor de la Universitat de Harvard i copresident, juntament amb el professor Johan Rockström, del panell d’experts que ha elaborat l’informe d’EAT-Lancet, això “requerirà canvis substancials (...). El consum mundial de fruita, vegetals, nous, llavors i llegums s’haurà de duplicar, i el consum d’aliments com la carn vermella i el sucre s’haurà de reduir més del 50%. Una dieta rica en aliments d’origen vegetal i amb menys aliments d’origen animal conferirà una bona salut i beneficis ambientals”.
Cinc estratègies per a la gran transformació alimentària
Aconseguir que la dieta proposada es pugui estendre a milions de persones a escala mundial suposa dissenyar un gran pla d’acció. EAT-Lancet proposa cinc qüestions essencials per assolir els resultats desitjats:
