Un recorregut per les grans fites del tennis

Fins a la dècada del seixanta, els tennistes professionals tenien prohibit participar als grans esdeveniments de la temporada com la Copa Davis i els Grand Slam -i, per descomptat, els Jocs Olímpics -, competicions obertes per a aficionats que no comptessin amb subvencions per a jugar, és a dir, que no tinguessin darrere cap promotor. Els últims anys, no obstant això, molts aficionats van començar a rebre pagaments per les seves activitats i es va plantejar la possibilitat que tots dos competidors poguessin jugar junts.

Aquesta primera trobada va tenir lloc el 22 d’abril de 1968 en una pista dura, a Bournemouth (Regne Unit). Entre altres, Mark Cox va ser un dels aficionats que va destacar, ja que va derrotar a Pancho Gonzales i Roy Emerson, dos professionals del moment. La final, no obstant això, va ser entre dos dels professionals, Rod Laver i Ken Rosewall, que havien canviat de categoria anys enrere i es consideren dos tennistes de reconeixement mundial. D’altra banda, el torneig femení sí que va enfrontar en la final a una aficionada, Virginia Wade, amb una professional, Winnie Shaw, a qui va vèncer.

Serena Williams i The big Three

Hi ha una clara diferència en el recorregut històric de les grans llegendes del tennis masculí i el femení. En el femení, alguns dels noms més reconeguts són Martina Navratilova, Steffi Graf, Lindsay Davenport, Monica Seles, Venus Williams o Chris Evert. El 1999 va haver-hi una final molt polèmica entre la victòria de Steffi Graf -l’única esportista del món que ha aconseguit una Golden Gran Slam, als seus 19 anys -i Martina Hingis, que llavors regnava a la WTA. Poc després, ambdues es retirarien i donarien pas a Serena Williams, que havia guanyat el seu primer Grand Slam al US Open de 1997 amb 17 anys, de manera que va proclamar-se la millor jugadora de tots els temps durant dues dècades senceres.

Aquest títol, però, sí que ha suposat una disputa històrica en el tennis masculí, que ha comptat amb llegendes com Jimmy Connors, Björn Borg o Manolo Santana. Des de principis del 2000 se l’han disputat entre Roger Federer, Rafa Nadal i Novak Djokovic, que acaba de superar Williams en número de Grand Slam i s’ha convertit-se en el tennista masculí amb més copes d’aquest torneig. Abans de la seva imponent presència, el rànquing d’ATP ja comptava amb altres noms de pes, com Pete Sampras, Andre Agassi i espanyols com Juan Carlos Ferrero. No obstant això, l’època daurada d’aquest esport s’ha viscut amb l’enfrontament d’aquestes tres figures, que encara continuen generant debat. Si en fem una comparació objectiva, Federer es va retirar el 2021 amb 31 finals de Grand Slam jugades, de les quals n’havia guanyat 20; Nadal, conegut per la seva destresa en terra batuda, que va ajudar-lo a conquistar Roland Garros el 2005 amb tan sols 19 anys, ha participat en 30 finals, de les quals n’ha guanyat 22; i Djokovic, d’altra banda, s’ha enfrontat a 35 finals i ha obtingut 24 victòries. Entre els seus enfrontaments, tant Nadal com Djokovic superen en nombre de partits guanyats a Federer, que continua sent el segon jugador amb més títols de la història després de Connors, mentre que entre els dos tenistes actius la cosa està més renyida, amb tan sols un partit de diferència a favor del serbi.

Les cares més joves del tennis

Han passat cinquanta-cinc anys des que va començar l’era Open i aquest 2023 ha suposat una cessió en molts aspectes. En la categoria femenina, Iga Swiatek, de tan sols 22 anys, i Aryna Sabalenka, de 25, es troben en plena batalla per governar la WTA. Amb la final de l’últim US Open, Sabalenka s’ha proclamat primera en el rànquing després d’arribar a la final del torneig, que va perdre contra Coco Gauff. Malgrat aquest últim resultat, Iga Swiatek continua sent la tennista en actiu amb més victòries de Grand Slam.

En la categoria masculina, l’any passat ens va sorprendre l’aparició en escena de Carlos Alcaraz, que acaba de guanyar el seu segon Grand Slam amb tan sols 20 anys, competint directament amb Djokovic pel primer lloc en un ATP que compta també amb els noms de Medvédev i Tsitsipas. El murcià ja s’ha enfrontat al serbi en quatre ocasions, de les quals ha sortit victoriós en dues, una d’elles en l’última final de Wimbledon.