Així s'optimitza el servei d'urgències
Gràcies a aquests sistemes de cribratge, es pot determinar la prioritat en què s’ha atendre cada persona i s’eviten el col·lapse i les esperes llargues.
Els serveis d’urgències hospitalaris (SUH) són un dels pilars indiscutibles del sistema sanitari a Espanya. Segons dades del Ministeri de Sanitat, els hospitals del Sistema Nacional de Salut atenen aproximadament 23.000 urgències al mes. A aquesta xifra, cal afegir-hi les consultes rebudes als centres hospitalaris privats, que són cada cop més habituals, i fins i tot als domicilis. Una altra dada: el 2021 es van atendre 21 milions d’urgències hospitalàries segons el Sistema d’Informació Sanitària.
“L’atenció d’urgència és un element essencial de la cobertura sanitària”, explicava Tato Vázquez, president de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) durant la 72a Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut. Afegia que, per a moltes persones, constitueix, a més, el primer punt de contacte amb el sistema de salut.
Quin és el paper dels Serveis d'Urgències Hospitalaries (SUH)?
Els serveis d’urgències hospitalaris (SUH) tracten l’aparició d’un problema de salut per diverses causes i amb diferents graus de gravetat i que, generalment, requereix un diagnòstic i tractament immediat. Actualment, totes aquestes zones disposen de professionals altament capacitats per actuar en situacions crítiques. A urgències, l’afluència de pacients no s’atura mai i, com que són consultes no programades, és vital aprendre a prioritzar sota un criteri eficaç i universal.
És aleshores quan l’àrea de triatge, fonamental a les àrees d’urgències, té una importància crucial. Es aquí on es du a terme la valoració inicial del risc clínic dels pacients i se’n determina el nivell d’urgència. Tenir aquest coneixement inicial permet, alhora, assignar a les persones els recursos que necessitin en aquell moment.
Per no malgastar aquests recursos, també resulta indispensable que la ciutadania els utilitzi de manera correcta. Són molts els experts que reclamen fomentar més educació sanitària a la població que, entre altres aspectes, ajudi a reconèixer els símptomes que requereixen una intervenció urgent o saber quan és millor acudir primer a altres serveis sanitaris.
El cribratge en una situació crítica
En les darreres dècades s’ha produït un augment important dels sistemes de triatge; és a dir, de mètodes que ajuden a avaluar els pacients que esperen que els atenguin a les zones d’urgències hospitalàries. A Espanya, un dels sistemes més implantats és el SET (Sistema Estructurat de Triatge). El SET es basa en cinc nivells de priorització i està dotat d’un programa informàtic d’ajuda a la decisió clínica vàlid per a serveis d’urgències hospitalàries, però també per al triatge telefònic o d’atenció primària. És un model freqüent i que serveix per avaluar tant pacients adults com per valorar les urgències pediàtriques. D’altra banda, als centres sanitaris espanyols és molt habitual l’MTS, conegut com triatge Manchester.
Tots dos models es basen en la urgència de la consulta i els du a terme l’equip d’infermeria, que, puntualment, busca el suport de l’equip mèdic del centre. Són mètodes adaptats per establir el temps de visita o l’índex d’ingrés, i ajuden a descongestionar la porta d’urgències d’un hospital. Tot gràcies a la implantació d’algoritmes clínics. És a dir, sistemes com el triatge Manchester milloren el flux dels pacients dins d’urgències i permeten atendre’ls en funció de la gravetat i no per l’ordre d’arribada al centre sanitari.
En particular, el triatge Manchester és un dels tipus de cribratge més conegut i utilitzat als centres de salut europeus i del món. Introdueix el concepte de categoria simptomàtica i discriminants, a més d’un possible cribratge telefònic. Aquest mètode d’ús internacional es basa en una classificació per colors que indiquen la gravetat dels pacients i, per tant, estableix la prioritat de l’atenció. S’estableixen cinc etapes i cadascuna té associat un risc més elevat o més baix. A més, aquest sistema, que s’ha anat modificant al llarg dels anys, també identifica el temps màxim que hauria de passar fins que el metge atengui el pacient en qüestió.
Altres sistemes de triatge
A més d’aquests dos sistemes comuns al sistema sanitari espanyol, internacionalment també es reconeixen altres models com l’Escala de Triatge Austroasiàtica (ATS, segons la sigla en anglès), l’Escala Canadenca de Triatge i Gravetat (CTAS, segons la sigla en anglès) o l’Índex de Gravetat d’Emergències (ESI, segons la sigla en anglès). I, a tots aquests mètodes, cal sumar-los la implantació, cada vegada més habitual, de la intel·ligència artificial als centres sanitaris. Així, per exemple, hi ha aplicacions i programaris basats en la IA, com Mediktor, que ajuden, precisament, a fer el triatge a urgències.
