Tot el que sabem de l’Alzheimer

Alois Alzheimer la va descriure per primera vegada el 1906 i, des de llavors, porta el seu nom. Un estrany honor que avui ens serveix per referir-nos a la malaltia neurodegenerativa més comuna, que representa entre el 60% i el 80% dels casos de demència a tot el món. La seva característica principal és l’acumulació de plaques amiloides i cabdells neurofibril·lars al cervell, que interfereixen en la comunicació neuronal, deteriorant la memòria i altres activitats cognitives.

Símptomes previs

Pel caràcter progressiu de la malaltia, els símptomes varien al llarg del temps, en funció de la fase de la malaltia en què es trobi. Alhora, podem detectar diferents fases prèvies en les quals ja es poden observar símptomes, així que el seu descobriment ha estat clau per poder detectar la malaltia i començar a tractar-la abans no sigui massa tard.

Aquesta primera etapa de detecció es podria dividir en dues fases, la fase preclínica i la fase de deteriorament cognitiu lleu (MCI). Estudis com els de Sperling et al. (2011) per a la fase preclínica i els de Petersen et al. (1999) per al deteriorament cognitiu lleu han permès identificar biomarcadors per detectar aquesta malaltia de manera primerenca. Alhora, s’ha descobert que les persones amb un deteriorament cognitiu lleu no sempre acaben desenvolupant Alzheimer, tot i que tenen un risc més alt.

Fases de l'enfermetat

Un cop passades aquestes etapes, entrem en la malaltia en si. Segons l’etapa en la qual ens trobem, podríem observar diferents símptomes, des de la pèrdua puntual de memòria fins a la dependència absoluta. Així, doncs, la malaltia s’ha de dividir entre una fase inicial, una fase moderada i, finalment, una fase avançada.

En la fase inicial trobem els primers senyals, que inclouen pèrdua de memòria recent, dificultat per trobar paraules i canvis en l’humor i la personalitat. En aquest moment, les persones poden tenir problemes per fer tasques quotidianes que abans feien sense dificultat. Amb tot, malgrat les dificultats, encara tenen capacitat per tenir una certa autonomia.

Així i tot, a mesura que avança la malaltia i entrem en la fase moderada, els símptomes es van pronunciant. Els afectats poden oblidar informació important, com ara la seva adreça o el nom de familiars propers. En aquest punt, és comú que es perdin en llocs coneguts i que necessitin ajuda per fer les activitats diàries.

De manera progressiva, els pacients requeriran més assistència, fins que en les etapes finals es tornen completament dependents. La comunicació verbal es veu greument afectada, i també hi pot haver pèrdua de mobilitat i control sobre funcions bàsiques del cos. La memòria a llarg termini també es deteriora.

A la recerca d'una cura

Encara que es conegui des de fa més d’un segle i que s’hagi estudiat en profunditat, actualment no hi ha cap cura per a l’Alzheimer. Tot i així, s’han descobert tractaments que en poden alleujar alguns dels símptomes i millorar la qualitat de vida dels pacients.

En l’àmbit farmacològic, hi ha certs medicaments que, si bé no aturen la progressió de la malaltia, poden ajudar a millorar la funció cognitiva i la conducta. Entre els medicaments que s’han aprovat per tractar els símptomes de l’Alzheimer, hi ha els inhibidors de la colinesterasa, com ara donepezil, rivastigmina o galantamina, i la memantina.
 

Amb tot, també cal destacar els tractaments no farmacològics, com ara les teràpies cognitives-conductuals, l’estimulació cognitiva i la teràpia ocupacional. A través d’aquestes teràpies, tal com s’ha demostrat, es pot aconseguir una millora molt significativa de la qualitat de vida dels pacients.

En aquest camp, a més, cal destacar que s’han aconseguit avenços notables a Catalunya. A escala estatal, destaca el treball del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), amb investigacions que abasten des de la genètica de l’Alzheimer fins a noves dianes terapèutiques. Finalment, a nivell internacional també s’han fet progressos significatius per comprendre l’Alzheimer. Investigacions com les de Selkoe (2012) han aprofundit en la patogènesi molecular de la malaltia, mentre que assajos clínics globals estan explorant noves opcions terapèutiques, incloent-hi immunoteràpies dirigides a les plaques amiloides i els cabdells tau.

En resum, l’Alzheimer continua sent un desafiament mèdic i científic de proporcions enormes. Si bé s’han pogut assolir certs avenços en el tractament i la detecció, la cerca d’una cura encara no ha donat els fruits esperats. Només ens queda continuar lluitant.
sults we hope to eventually obtain. Our only option is to keep up the fight.