El canvi climàtic, responsable de les al·lèrgies del futur
Els experts alerten que, el 2050, el 50% de la població mundial patirà alguna al·lèrgia. Entre els responsables d’aquesta situació citen el canvi climàtic i la contaminació, que estan convertint les al·lèrgies en una de les pandèmies no contagioses més importants del nostre temps.
L’Organització Mundial de la Salut fa anys que alerta d’una xifra molt preocupant: cap al 2050, la meitat de la població mundial patirà algun tipus d’al·lèrgia. I en això tindran molt a veure l’alimentació, la contaminació i el canvi climàtic que, lluny de ser una preocupació futura, està demostrat que és un problema que ja està afectant la societat actual. A Europa, actualment, el 33% dels nous casos d’asma infantil són conseqüència de la contaminació atmosfèrica. De fet, els contaminants que causen el canvi climàtic tenen un paper clau en l’increment d’al·lèrgies al pol·len, per exemple.
La contaminació perjudica l’aire que respira la població, però també la terra i el mar, d’on surten els aliments bàsics. Així, diàriament, les persones estan exposades a productes tòxics que ingereixen sense saber-ho i inspiren aire brut que acaba irritant i provocant reaccions del sistema immunitari. Aquesta relació entre les al·lèrgies i la contaminació explica que, avui dia, siguin precisament els països desenvolupats els que més simptomatologia presenten.
Més pol·len, més esternuts
El canvi climàtic afecta, entre altres aspectes, el cicle de vida de les plantes i dels animals. El 2021, la revista científica PNAS –la publicació oficial de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units– ja ho avisava: comparat amb l’any 1990, avui la temporada de pol·len comença abans, prop de 20 dies, i acaba una setmana més tard. Això es tradueix en el fet que les plantes i els arbres produeixen un 21% més de pol·len i, per tant, la temporada d’al·lèrgies empitjora i es fa més intensa. Així, les persones al·lèrgiques al pol·len iniciaran abans la seva temuda al·lèrgia estacional i els símptomes els duraran més. Això afecta entre el 10% i el 40% de la població, que s’estima que pateix rinitis al·lèrgica a causa de l’exposició al pol·len. A més, mentre que el cicle de vida del pol·len és, aproximadament, de dues hores, la seva capacitat per provocar una reacció al·lèrgica és indefinida.
L’autor d’aquest informe americà també explica que, a causa de l’augment global de temperatures i de les altes concentracions de diòxid de carboni a l’aire, les plantes estan produint encara més pol·len. Aquest increment de la concentració de pol·len no afecta únicament les persones al·lèrgiques, sinó que la presència de l’al·lergen en l’aire facilita l’aparició de noves al·lèrgies. D’altra banda, més enllà de la proliferació del pol·len, el canvi climàtic també fa que moltes plantes acabin alterant la seva distribució. La manca d’aigua o les temperatures extremes estan ocasionant que algunes cerquin llocs amb climes més òptims, cosa que força la redispersió i, fins i tot, l’extinció d’algunes espècies. Això provoca que els al·lèrgens “sobrevisquin” i propaguin els seus símptomes.
