“El nostre paper és oferir informació científica al pacient i acompanyar les famílies emocionalment en aquest viatge”

El dia a dia a la clínica de reproducció assistida Grávida es viu amb una barreja de “bogeria i calma”, explica la directora, la Dra. Carmen Márquez. Ella destaca la planificació imperiosa i la necessitat de respectar sempre els temps biològics del procés que viuen els pacients. Sens dubte, la feina que fan requereix “control, coneixement, habilitat i molt afecte”. Des de Grávida han estat testimonis de com ha canviat la societat, han millorat les tecnologies i han aparegut nous models de família. Aquests canvis, considera Márquez, “s’han anat retroalimentant”.

A més, han comportat –afegit als tractaments de fertilitat que busquen un embaràs– la necessitat de preservar ovòcits per a un futur. Per la doctora Márquez, hi ha diversos motius que poden portar a aquest projecte. “Podem trobar-nos amb dones joves que s’han de sotmetre a tractaments de químio i radioteràpia per al tractament del càncer; dones que volen posposar la maternitat per més endavant, o persones no binàries i els nous models familiars”, afirma. De fet, afegeix que aquest any s’ha elaborat una guia titulada Preservació de la fertilitat en què es descriu com protegir els ovòcits per poder utilitzar-los posteriorment, sense oblidar cap col·lectiu.

Gràcies a la preservació dels ovòcits, una dona “pot decidir quan és un bon moment per ser mare”, comenta la doctora. Els òvuls es congelen quan l’edat de la dona està entre 23-32 anys. Des de Grávida recorden que, idealment, aquest és el rang d’edat que proporciona millors resultats, encara que es pot ampliar l’edat fins a menors de 35 anys. “Vitrificar ovòcits passats els 35 anys tècnicament és possible, però sabem que la qualitat i el nombre d’ovòcits va baixant exponencialment a partir d’aquesta edat”; és a dir, “si fem el tractament (la punció fol·licular) quan la reserva ovàrica és molt baixa a causa de l’edat, podem no tenir òvuls madurs, no tenir òvuls viables o tenir-ne molt pocs”, de manera que obtenir un embaràs té probabilitats més baixes, argumenta. Per això, la Dra. Márquez acaba recordant que la responsabilitat de Grávida com a centre de reproducció assistida és divulgar i informar correctament, exposar bé els pros i contres sobre la possibilitat de preservar els gàmetes, “abans que es generi una necessitat de ser mares i no s’aconsegueixi perquè s’ha superat l’edat òptima”.