Fins quan continuarem canviant l’hora?
A finals d’octubre, a Espanya toca oblidar-se de l’horari d’estiu: el rellotge s’endarrereix una hora per adequar-se a l’horari d’hivern, però d’on ve aquest costum? Per què es continua fent?
A Espanya, l’últim diumenge de març i l’últim diumenge d’octubre estan marcats en vermell al calendari. Aquests dies canvia l’hora. Dos horaris, el d’estiu i el d’hivern, que van néixer fa moltes dècades per aprofitar la llum solar i consumir menys energia. No obstant això, segons un informe de l’Institut per a la Diversificació de l’Energia (IDEA) aquest estalvi energètic només representa 6 euros per persona i any. L’hora sempre ha estat un tema caòtic a Espanya. Abans del segle XX cada província o comunitat duia a terme els canvis horaris segons els convenia. Després es va establir que l’hora espanyola oficial es basaria en el meridià de Greenwich. I el 1918 es va produir el primer horari d’estiu. Però l’horari espanyol està desfasat des de temps de Franco. Concretament, des del 1940. Espanya va començar, llavors, a seguir l’hora alemanya com un gest per estar més ‘a prop’ de Hitler.
En realitat, el rellotge espanyol hauria d’anar igual que Portugal, però no. I és que, geogràficament, Espanya s’hauria de regir pel fus horari de Londres. Des del 1940, el que passa a Espanya és que té en realitat dues hores per davant respecte al sol. Per això es considera que al país els costums són tardans: això de dinar a les 15 h o anar-se’n al llit a les 23 h. En realitat, respecte al sol, dinem com els altres països europeus a les 13 h i ens n’anem al llit igual de d’hora. L’actual zona horària d’Espanya és CET, Central Europe Time, com ara Viena, Brussel·les, Berlín o Amsterdam. Però, per la seva situació geogràfica, és a la zona corresponent a l’hora d’Europa Occidental, com el Regne Unit i Portugal.
Tot el món canvia l’hora?
Tradicionalment, hi ha hagut canvis de criteri sobre prendre part o no en aquest canvi d’hora. Des del 2018, la Comissió Europea debat si eliminar el canvi d’hora als països membres, després d’una consulta en què el 84% dels 4,6 milions de ciutadans europeus que van participar s’hi van posicionar a favor. El problema se centra ara en quin fus horari queda fix a cada país i en aquest punt creix la discòrdia. La mateixa Comissió Europea, que ja va posar sobre la taula la proposta d’anul·lació del canvi horari el 2019, es va desdir assenyalant que no s’havia d’aplicar “cap canvi precipitat als fusos horaris” sense que tots els ciutadans europeus coneguin “els riscos i les oportunitats que comporta”. Espanya, tenint en compte el calendari oficial publicat al BOE, es mantindrà com Europa i continuarà canviant el rellotge oficialment durant els propers cinc anys. Com a mínim no seria fins al març del 2027, quan es podria canviar l’hora per última vegada.
Paral·lelament, mentre a Europa el debat continua obert i sense cap solució propera, el senat dels Estats Units ja ha votat per implantar definitivament l’horari d’estiu a partir del novembre de l’any que ve. Fins ara, a les zones nord-americanes amb latituds properes al Pol, com passa a Alaska, podien passar més de quatre mesos sense veure la llum. Això vol dir que és una de les zones amb taxes més altes de depressió, cosa que s’espera que baixi amb aquesta nova llei. I és que, en realitat, no tots els països del món canvien les busques dues vegades a l’any. És una pràctica molt instaurada a Europa i Amèrica del Nord, però gens popular a l’Índia, la Xina o l’Àfrica. En realitat, només el 40% dels països del món ajusten els rellotges.
Ja ho deia la popular cançó mexicana, “reloj, no marques las horas porque voy a enloquecer”. I és que més enllà dels beneficis en l’ús (i la factura) de la llum, als canvis horaris s’hi afegeix un altre factor: la salut. Aquesta mena de jet lag autoimposat pot arribar a causar fatiga, somnolència, insomni, falta de concentració o irritabilitat.
