“La falta de llum solar dificulta una sincronització adequada del nostre rellotge biològic”
Entrevista a Paula García Casanova, psicòloga especialista en son del Grup HLA
Quins són els problemes principals del son associats a la falta de llum solar?
La llum és l’estímul sincronitzador per excel·lència del rellotge biològic de les persones. La presència de llum indica al nostre cervell que és de dia, mentre que l’absència li diu que s’acosta el moment d’anar a dormir. L’absència progressiva de llum a partir del capvespre permet l’alliberament de melatonina, l’hormona del son, també anomenada foscor química. I aquesta obre les portes del son. La falta de llum solar dificulta una sincronització adequada del nostre rellotge biològic amb l’ambient, cosa que pot provocar problemes de conciliació i manteniment del son, despertar precoç, privació de son, irritabilitat, disfòria, tristesa, dificultats de concentració, problemes de memòria, apatia…
Què podem fer aleshores perquè el cervell distingeixi el dia i la nit?
La manera que tenim d’ajudar el nostre rellotge biològic a saber quan és de dia i quan de nit és establint el màxim contrast entre tots dos moments a través dels diferents estímuls sincronitzadors.
Durant el canvi d’hora es reben més consultes relacionades amb el trastorn del son?
No necessàriament, però això no significa que no hi hagi dificultats en aquest sentit. Afortunadament, cada cop es parla més sobre el son en general i sobre el rellotge biològic en particular. Això ajuda a fer que les persones facin el possible per adaptar-se al canvi d’hora d’una manera adequada.
Hi ha grups de població que se’n ressenten més?
Les poblacions més vulnerables al canvi d’hora són els infants i la gent gran, ja que el rellotge biològic té la particularitat de tenir menys plasticitat al canvi. En aquests dos casos, haurem de tenir en compte que necessitaran una mica més de temps perquè el seu rellotge biològic se sincronitzi adequadament amb els imperatius de l’ambient.
És normal durant l’època d’adaptació al nou horari despertar-se molt sovint i fins i tot tenir malsons?
La manera d’adaptar-se al canvi d’hora dependrà de cada persona. Dit això, és més habitual que hi hagi més despertars que malsons. De fet, aquests últims s’associen més a factors psicològics, com l’estrès, que a qüestions cronobiològiques, com són els canvis al rellotge biològic.
"De la mateixa manera que a la natura hi ha transicions, com l’alba i el capvespre, el cervell necessita aquesta transició: la rutina preson és la millor manera d’aconseguir-la"
Com és un son i descans de qualitat?
Habitualment es parla més de la quantitat de son que de la qualitat. Tot i això, la qualitat és un paràmetre fonamental perquè, independentment del nombre d’hores que dormim, si no són de qualitat, no ens sentirem descansats. La qualitat del son és la responsable de la sensació de son reparador a l’hora de despertar-se. Un son continuat s’associa amb una qualitat de son adequada, mentre que un son fragmentat s’associarà amb una qualitat de son inadequada. La qualitat de son es pot veure compromesa per diferents motius. Hi ha diversos trastorns del son que poden afectar-ne la qualitat, com la síndrome d’apnea obstructiva, la síndrome de moviments diaris de les extremitats o la síndrome de cames inquietes, entre d’altres.
D’altra banda, altres trastorns com els relacionats amb el dolor i la patologia digestiva, encara que no tenen una relació directa amb el son i el descans, també poden afectar-ne i reduir-ne la qualitat. Per acabar, hi ha altres factors relacionats amb la higiene del son que també és important tenir en compte: la temperatura del dormitori, si és una habitació sorollosa o no, la influència de la llum o el tipus i l’estat del matalàs.
Per acabar, què és la rutina preson?
La realitat és que no disposem d’un botó al cervell que ens permeti accionar-lo i fer que la son aparegui de sobte. De la mateixa manera que a la natura hi ha transicions, com en el cas del clarejar i el capvespre, el cervell també necessita aquesta transició. I la rutina preson és el recurs que ens pot ajudar a aconseguir-la. Són conductes o comportaments que tenen com a objectiu ajudar el cervell a preparar-se per anar a dormir.
Això sí, no hi ha una rutina preson estàndard per a tothom. Cada persona ha de construir la seva en funció de les necessitats i preferències. L’única condició que ha de complir aquest tipus de rutina és que estigui composta per elements que generin benestar i relaxació a aquesta persona, per tal de poder tallar amb el dia i donar la benvinguda al descans.
Paula García Casanova
Es va llicenciar en Psicologia el 2011.
Avui és psicòloga especialitzada en son al Grup HLA.
