Medicina interna, l’atenció global als pacients hipertensos

La hipertensió arterial (HTA) afecta els òrgans clau com els ronyons, el cervell i el cor. No detectar-la a temps pot generar malalties greus. No es coneixen les causes específiques que provoquen la hipertensió arterial en la majoria dels casos, encara que es relaciona amb el sobrepès, el sedentarisme, l’estrès i els antecedents familiars. Hi ha un petit percentatge d’HTA derivat de malalties que afecten els ronyons, les artèries, el cor o el sistema endocrí. És l’anomenada HTA secundària. 

Des de la medicina són molts els especialistes que tracten pacients hipertensos, com els cardiòlegs, els endocrins i els metges internistes. La medicina interna atén les malalties que afecten diferents òrgans del cos quan els pacients no requereixen una intervenció quirúrgica.

Carmen Martínez Cilleros és internista de l’Hospital HLA Moncloa i reconeix que la primera línia de la detecció de la hipertensió ha de ser l’atenció primària, “però moltes persones estan sense diagnosticar perquè és un trastorn que no produeix simptomatologia fins que no està gaire avançat”. Assegura que “la prevenció s’hauria de fer molt millor”, i afirma que qualsevol persona “de més de 45 anys s’hauria de prendre la tensió com a mínim un cop a l’any”. “Jo sempre els prenc la tensió als meus pacients”, afegeix, “i és veritat que potser no és el moment idoni perquè arriben nerviosos o sense fer el repòs adequat, però també és cert que moltes vegades tenen la tensió alta i ho desconeixen”.  

Canviar l’estil de vida

La hipertensió afecta molts òrgans anomenats diana i “és crucial un control adequat, no sempre amb fàrmacs”, diu la doctora, que destaca: “El més important és intentar modificar l’estil de vida del pacient, fer una bona història clínica, canviar els hàbits d’alimentació o reduir el sobrepès”. Amb aquests canvis i altres com l’exercici diari es pot controlar la tensió. “Si no és així i el pacient no respon és quan comencem amb els fàrmacs, primer amb una teràpia única i, després, incorporant fàrmacs i combinacions segons la resposta que ens dona el pacient”, afegeix Martínez Cilleros.

 El sobrepès i la falta d’exercici són molt comuns a la nostra societat. Segons informa la Unió Europea, el 17% de la població adulta és obesa i aquest valor arriba al 52% si s’afegeix la població amb sobrepès. Això vol dir que un de cada dos adults i prop d’un de cada tres nens té sobrepès o obesitat a Europa. A més, dades d’Eurostat demostren que a Espanya no complim amb les dues hores i mitja setmanals d’exercici físic recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que un 51% d’espanyols no fa cap mena d’activitat física a la setmana. 

A escala global, l’OMS també afirma que es podrien evitar fins a cinc milions de morts a l’any amb un nivell més elevat d’activitat física de la població mundial. A més, les persones amb un nivell insuficient d’activitat física tenen un risc de mort entre un 20% i un 30% més gran en comparació amb les persones que sí que fan exercici físic. 

A la consulta de Carmen Martínez Cilleros arriben pacients amb diversos tipus de patologies relacionades amb la hipertensió que tracten de manera holística. “A tots els pacients els fem una analítica completa i un estudi hormonal. Com a internistes fem la valoració i no els enviem als especialistes llevat que hi hagi un dany cardíac important o una fallada renal”, explica. Però “els especialistes ens donen suport per fer totes les proves necessàries”, afegeix. No obstant això, sí que hi ha un especialista que ha de visitar sempre una persona a qui se li ha diagnosticat hipertensió, afirma la doctora: l’oftalmòleg, “per descartar la retinopatia hipertensiva que pot danyar molt la qualitat de vida del pacient”. Es tracta d’un conjunt d’alteracions que apareixen al fons de l’ull com a conseqüència de la presència de la hipertensió arterial. En casos aguts pot provocar visió borrosa i mal de cap, o lesions a la retina en els casos crònics (la forma més freqüent de presentació d’aquesta retinopatia quan hi ha hipertensió arterial). 

Malaltia silent

Per tractar la hipertensió és clau la col·laboració del pacient, però en els estadis més primerencs, quan no hi ha símptomes, és difícil convèncer-los que han de seguir hàbits de vida saludables. “Molts pacients no fan cas de les nostres recomanacions, perquè quan els diagnostiquem la hipertensió encara no ha danyat cap òrgan diana”, explica la doctora, que reconeix que en l’última dècada hi ha hagut un canvi de mentalitat i cada dia tenim més cura de la nostra salut amb dietes sanes i exercici. 

Però el prototip del pacient hipertens segueix sent un home de més de 55 anys, amb sobrepès i fumador. “També hi influeix la part genètica, perquè la hipertensió s’hereta i els metges sempre hem de preguntar si hi ha antecedents familiars”, recorda la doctora. La hipertensió “és una malaltia silent al principi, per això és important prendre’s la tensió un cop a l’any, perquè veig pacients que arriben a la meva consulta amb síndrome coronària aguda i hipertensos amb temps d’evolució i que no s’han diagnosticat”, acaba la doctora.

Tres claus

1. Depèn de l’edat i de la persona, però en general, quan la pressió arterial és normal, els nivells màxims de pressió arterial sistòlica estan entre 120-129 mmHg, i els de diastòlica (mínima) entre 80 i 84 mmHg, segons la Fundació Espanyola del Cor. Es mesura mitjançant els esfingomanòmetres, coneguts com a tensiòmetres.

2. Tots els adults s’haurien mesurar la tensió arterial periòdicament. Si és elevada, han de consultar un professional sanitari. Fins als 40 anys, és recomanable prendre’s la tensió cada tres anys, llevat que hi hagi un historial familiar d’hipertensió. A partir dels 40 o 45 anys, la tensió s’hauria de prendre un cop a l’any. 

3. En la hipertensió és clau que els pacients siguin constants amb els tractaments. Dades de la Societat Espanyola d’Hipertensió (Seh-Lelha) indiquen que el 90% de pacients diagnosticats no segueixen les recomanacions sobre dieta i activitat física i el 50% no segueix els tractaments prescrits pels professionals.