Pantalles i infants: una relació perillosa
Els nadius digitals ja no arriben al món amb un pa sota el braç, sinó amb un dispositiu mòbil al qual estan connectats permanentment. Els infants d’avui dia passen més temps que mai davant de telèfons intel·ligents, tauletes, televisors o ordinadors; en definitiva, davant d’una pantalla. I això pot tenir conseqüències nefastes per a la salut, inclosa la salut ocular.
L’ús abusiu o incontrolat de dispositius electrònics augmenta el risc de tenir miopia en els infants. Quan es mira un mòbil o una tauleta, es focalitza molt la visió central i això pot provocar fatiga visual, visió borrosa o estimular l’aparició de la miopia.
En aquest sentit, segons una enquesta de Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya, prop del 30% dels nens menors de 8 anys utilitza el mòbil cada dia, i això fa que la seva graduació en miopia s’hagi incrementat en 1,75 diòptries en els últims cinc anys. Prevenir la miopia és important, a més, perquè es relaciona amb el fracàs escolar. Encara més quan s’ha deixat enrere un curs escolar molt peculiar. A causa de la crisi de la Covid-19, aquest any s’ha adoptat una transformació en l’aprenentatge i molts —sobretot els adolescents— han estudiat a casa de manera virtual.
L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana que, fins als 2 anys d’edat, els infants no estiguin exposats a cap pantalla i que dels 2 als 5 anys no passin més d’una hora i mitja davant d’un dispositiu. Fomentar un altre tipus d’activitats més creatives, amb interacció social i en ambients externs, és molt més saludable per a tothom. A partir dels 7 anys, els adults han de parar, sobretot, molta atenció al contingut a què tenen accés i no superar tampoc aquesta hora i mitja de consum digital. De vegades, els pares hauran de recórrer a horaris i normes que estableixin la quantitat d’hores davant d’una pantalla. La millor recomanació, finalment, per als adolescents és que a les seves habitacions no hi hagi pantalles.
Prevenir l’abús de pantalles en els infants
1.- Els pares han de supervisar el temps (i el contingut) davant de la pantalla. Cal assegurar-se que el món digital no interfereixi en el son de l’infant ni li tregui temps d’exercici físic i de joc actiu.
2.- Fer descansos freqüents. Aixecar-se i passejar, moure el cos i allunyar la vista de la pantalla.
3.- Els pares han de transmetre que aquest abús pot ser perjudicial per a la salut i proposar i ensenyar hàbits saludables, com passar temps a l’aire lliure.
4.- Els fills tenen un model clar per imitar: els pares. Per tant, ells tenen el deure de predicar amb l’exemple.
