Sabies que la primera intervenció amb anestèsia es va dur a terme amb gas del riure?

Encara que la primera operació amb anestèsia la van protagonitzar el cirurgià John C. Warren i el dentista William T. G. Morton el 16 d’octubre del 1846 –en un esdeveniment conegut com “el dia de l’èter”–, uns anys abans ja s’havia utilitzat un gas amb efectes anestèsics per alleujar el dolor de les intervencions mèdiques. El va portar a terme un altre dentista, anomenat Horace Wells. 

Horace wells i el gas del riure

Horace Wells, un odontòleg de la ciutat de Hartford, va assistir el 1844 a una conferència en què un estudiant de medicina (Gardner Colton) va voler mostrar els efectes que causava l’òxid nitrós, conegut popularment com “el gas del riure”. Wells, en veure que un dels participants s’havia donat un cop en una cama i semblava que no sentia el dolor, va pensar que aquell gas podria ser una solució per alleujar el dolor dels seus pacients quan feia extraccions. 

No obstant això, i tot i que Wells va arribar a fer diverses extraccions indolores, un químic de la ciutat el va advertir dels perills de l’ús de l’òxid nitrós. Entre altres qüestions, la falta d’oxigen que arriba al cervell podia causar des de desmais fins a aturades respiratòries. 

Tot i així, Wells va comunicar els seus progressos a un antic aprenent, William Morton, que el va portar davant una audiència mèdica de la Universitat de Harvard per fer una demostració, però la intervenció va fracassar estrepitosament.  

Morton, pel seu compte, va continuar fent alguns experiments al respecte, fins que va trobar un altre gas –l’èter– que, dos anys més tard i després de diversos experiments amb animals i humans, va funcionar com a anestesiant. 

Ho va provar en públic, al mateix amfiteatre de la facultat de medicina de Harvard, en un pacient que tenia un tumor al coll. Després d’inhalar el gas, el pacient va quedar inconscient i la intervenció es va poder fer sense cap problema.