Sense substància també hi ha addicció
Les addiccions conductuals tenen en comú que no hi ha ingestió de cap substància tòxica; en canvi, els seus símptomes són igual de greus que qualsevol dependència.
En plè segle XXI, les addiccions ja no se centren únicament en comportaments derivats del consum de substàncies tòxiques com el cànnabis o el tabac. També existeixen comportaments que poden derivar en una addicció en què entren en joc altres aspectes en què no existeix cap ingestió.
L’addicció comportamental està relacionada amb comportaments o activitats concretes, com és el cas del trastorn de joc d’apostes i, en els últims anys, els trastorns per addicció a videojocs en línia. En aquesta tipologia de dependència també entren l’addicció a les xarxes socials, al sexe o al treball, entre d’altres.
Les característiques principals en aquests comportaments, més enllà de no ingerir de substàncies, són: la pèrdua de control, la dependència psicològica i la interferència per dur una vida amb normalitat. Tot això pot ocasionar, a més, una pèrdua d’interès per altres aficions o activitats que abans eren plaents.
Principals addiccions conductuals
Addicció al joc
1 de 4
Un dels grans perills és que el joc d’apostes s’està convertint, entre adolescents i joves, en una activitat d’oci normalitzada. Segons enquestes del Govern, als anys 2019 i 2020 un 63,6 % dels espanyols d’entre 15 i 64 anys havien jugat diners de manera presencial alguna vegada en els últims mesos. Aquest ha estat un increment notable d’aquest comportament, que el 2017 es situava en un 59,5 %.
Lligat amb aquesta pràctica, també està augmentant el sector dels jocs en línia. Quan el joc es converteix en el centre de la vida d’una persona, aquesta no deixa de pensar en com, quan o d’on treure els diners per poder jugar, i és incapaç de deixar de fer-ho malgrat les conseqüències negatives que suposen aquests hàbits, com el perjudici en les seves relacions familiars, laborals o personals.
Addicció a les xarxes socials
2 de 4
L’addicció a internet, i a les xarxes socials, es dona quan una persona no pot seguir el ritme diari normal a causa d’un ús excessiu, i sobretot no controlat, d’internet. Aquesta addicció engloba les compres, navegació, jocs en línia o xarxes socials, entre altres distraccions.
Segons un estudi elaborat a Espanya, només un 1,5 % dels joves d’entre 12 i 17 anys té addicció a internet, una xifra que és molt inferior a la de països com la Xina, Taiwan o Corea, on el percentatge de persones amb aquest problema s’arriba fins al 30 %. L’estimació, tanmateix, és que el 21,3 % dels adolescents espanyols estan en risc de desenvolupar una addicció d’aquest tipus a causa del temps que ja dediquen a navegar per la xarxa. De fet, una bona part d’aquest sector passa més de dues hores diàries connectats a alguna xarxa social.
Addicció al sexe
3 de 4
El 2018, l’Organització Mundial de la Salut afegia el comportament sexual compulsiu a la seva classificació internacional de malalties. Comunament anomenada addicció sexual, aquest trastorn es caracteritza per la freqüència i la intensitat de les relacions sexuals, però també de les fantasies i anhels per concebre l’acte.
Aquesta conducta pot manifestar-se de diverses formes, com a través de relacions promiscues, trobades sexuals amb desconeguts, ús de pornografia o línies telefòniques eròtiques. En aquests casos, el tractament principal sol basar-se en la teràpia cognitiva conductual amb la qual aprendre tècniques de reestructuració, evitar situacions de risc o identificar circumstàncies de perill.
Addicció a la feina
4 de 4
Molts treballadors dediquen a la feina una excessiva quantitat d’hores i d’energia i, a més, ho fan de forma compulsiva. Tot això té conseqüències negatives sobre la feina i sobre la vida personal. En ocasions, l’addicció al treball s’amaga sota l’alta responsabilitat, sacrifici o dedicació, encara que no deixa de ser un problema mental important que ha de ser diagnosticat correctament.
Aquest trastorn pot afectar de diferents formes a la salut, per exemple, augmentant els nivells de colesterol, afavorint l’aparició de trastorns cardíacs o del son i propiciant la caiguda dels cabells o el cansament extrem.