Senyals per reconèixer un pare llevaneu
Sobreprotegir els nens pot acabar sent contraproduent i fer que siguin poc autosuficients i porucs. Aquests són els riscos d’actuar com a pares llevaneu.
Segur que més d’una vegada has vist córrer algun pare darrere del seu fill perquè s’acabés l’entrepà; o alguna mare intervenir a les primeres de canvi quan apareix algun conflicte amb un company. I quants adolescents no tenen l’oportunitat de preparar-se la motxilla perquè ja la troben feta? Aquest són comportaments típics dels anomenats pares llevaneu, un terme que va aparèixer fa més d’una dècada al llibre Tú no eres especial, del professor David McCullough.
És clar que ser pare no és fàcil i, des del moment en què neixen els fills, els adults sumen preocupacions i pors. Aprendre a conviure-hi i no transmetre’ls aquestes inquietuds és indispensable per ajudar-los a créixer i no acabar sobreprotegint els fills. Però, per què aquesta tendència ha aparegut just ara? L’ansietat, la inseguretat i la falta de temps es posicionen com els principals “culpables” de l’augment d’aquest tipus de control parental.
Sobreprotegir és inutilitzar
“Encara que de vegades costi de creure, sobreprotegir no és bo per als fills –ni per als pares– sinó que és sinònim d’inutilitzar”, opina Enric Soler, professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquests pares llevaneu estimen molt, “però es comporten de forma excessivament controladora”, explica la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Per a ella, en aquesta sobreprotecció “hi ha molta necessitat de control permanent”. I n’hi ha en tots els àmbits. “Si alguna cosa va malament, cal canviar el professor. Si el nen no aconsegueix fer els deures, és que els deures estan mal demanats”, exemplifica.
Contrariament, és vital que els nens aprenguin a gestionar conflictes, resoldre problemes i buscar solucions ells mateixos. “No podem pretendre que un nen creixi de manera saludable sense permetre-li que s’equivoqui, que s’enfronti a reptes o situacions que són més doloroses per als pares que per al nen”, afegeix Soler.
Ser fill de pares llevaneu
Actuar com a pares llevaneu, a la llarga, marca el caràcter de les criatures i és que, amb el temps, es converteixen en adults dependents i porucs. Els pares llevaneu són, segons Enric Soler, “fàbriques de nens inútils” que infantilitzen els nens i en frenen el desenvolupament. Això es tradueix en el fet que el dia de demà tindran, per exemple, problemes a l’hora de prendre decisions o afrontar conflictes.
Finalment, aquesta protecció extrema comporta un nivell elevat d’intolerància a la frustració. Una frustració que, segons l’opinió dels dos experts, és beneficiosa. “Si constantment evitem que facin coses i els surtin malament perquè no els hem ajudat, no seran autosuficients”, remarca Sylvie Pérez.
