Trasplantaments d’animals a humans: una realitat que tenim a prop?
Avui, ja s’han fet una vintena de xenotrasplantaments al món, gairebé tots de caràcter experimental.
Tim Andrews, nord-americà de 66 anys amb insuficiència renal provocada per una diabetis tipus 2, ha protagonitzat el cas de xenotrasplantament amb més supervivència que s’hagi registrat fins ara. Amb només un 9% de probabilitats de rebre un ronyó humà en cinc anys i un risc superior al 40% de morir o sortir de la llista d’espera, els metges del Mass General Brigham (Boston) li van trasplantar, el gener del 2025, un ronyó de porc amb 69 modificacions genètiques per reduir el rebuig.
L’òrgan va funcionar immediatament i el va mantenir sense diàlisi durant 271 dies, fins que unes lesions van obligar a retirar-lo. Després d’uns mesos més de diàlisi, a començament del 2026, va rebre un ronyó humà que, segons un estudi que s’ha publicat a The Lancet, continua funcionant amb normalitat.
El futur dels xenotrasplantaments
El cas confirma que els xenotrasplantaments han entrat en una nova fase, protagonitzada per una cursa tecnològica entre els Estats Units i la Xina. La companyia clínica ClonOrgan, de fet, ha mantingut un ronyó porcí funcionant més de 200 dies, mentre que d’altres han fet els primers trasplantaments de fetge i pulmó de porc a persones.
Avui, ja s’han fet una vintena de xenotrasplantaments al món –la majoria de ronyó, i també de cor, de fetge i de pulmó–, gairebé tots de caràcter experimental. Els especialistes insisteixen que, tot i els avenços, aquesta tècnica encara és lluny d’igualar els resultats del trasplantament entre humans, i persisteixen els dubtes sobre seguretat, durabilitat dels òrgans, risc d’infeccions i cost. Així i tot, atesa l’escassetat crònica d’òrgans, molts investigadors veuen en el porc la font de donants més viable a mitjà termini.
