Com i quan podem prendre begudes isotòniques?

Hi ha molts mites sobre les begudes isotòniques, com ara que ajuden a tractar la gastroenteritis. Les begudes isotòniques estan dissenyades per donar suport al rendiment esportiu, no pas per a ús mèdic. Segons les pautes de l’OMS, en casos de diarrea greus i/o vòmits s’ha de recórrer a solucions de rehidratació oral (SRO), que tenen una composició mineral diferent de les begudes isotòniques. 

Begudes isotòniques: què són?

Les begudes isotòniques tenen una quantitat de minerals, és a dir, una osmolaritat, igual que la sang: 300 mOsm/L. També es coneixen com a begudes per a esportistes, perquè ajuden a accelerar la recuperació durant i després de fer exercici físic intens.

Aporten hidratació, entre un 6 i un 9% d’hidrats de carboni de ràpida absorció (generalment, en forma de glucosa i fructosa) i electròlits com el sodi, el clor, el potassi i el magnesi. Els electròlits són sals minerals, substàncies que tenen un paper regulador en l’organisme, ja que ajuden a mantenir l’equilibri entre el líquid que hi ha dins i fora de les cèl·lules. Tot i que molts aliments –com ara els vegetals, la sal, els lactis i els llegums– aporten electròlits, les begudes isotòniques estan formulades amb la concentració òptima per reposar eficaçment les pèrdues que es produeixen durant l’exercici. La seva composició afavoreix, a més, que s’assimilin fàcilment.

Quan podem prendre begudes isotòniques (i quan no)

Ara que ja saps per a què serveixen les begudes isotòniques, vegem en quin moment te’n pots beneficiar.

Fonamentalment, les begudes isotòniques es prenen quan es fa un exercici de resistència de llarga durada, és a dir, de més de 60 minuts. Cobren més importància quan aquest exercici es fa en ambients calorosos i humits. Davant la pèrdua de sals minerals i aigua amb la suor, és possible arribar a una situació d’hiponatrèmia. Es tracta d’una reducció de la concentració de sodi a la sang que pot ocasionar debilitat, dolors musculars i sensació de fatiga. Les begudes isotòniques es prenen per reposar la disminució de sodi, entre altres minerals (potassi, magnesi, etc.). Se solen consumir tant durant la carrera com quan s’acaba. La quantitat necessària dependrà de les característiques individuals de l’atleta i del seu entrenament, per la qual cosa és aconsellable consultar cada cas amb un dietista nutricionista especialitzat en nutrició esportiva.

Amb tot, l’ús de begudes isotòniques no està justificat en qualsevol tipus d’entrenament. En exercicis de menys intensitat i durada, no cal consumir begudes isotòniques; n’hi haurà prou si ens hidratem amb aigua.

A més, tampoc no és recomanable prendre aquest tipus de begudes com a refresc, ja que no deixen de ser begudes ensucrades que, fora d’un context esportiu determinat, no aporten beneficis per a la salut. És més, poden ser perjudicials a causa del contingut en sucres lliures, de manera que un consum excessiu pot contribuir a l’augment de pes i de certs trastorns metabòlics.

Aquestes begudes estan especialment desaconsellades per a les persones que pateixen hipertensió arterial i/o problemes renals com la malaltia renal crònica (ERC) o la síndrome nefròtica.

En conclusió, les begudes isotòniques són una eina útil per a persones que fan exercicis de resistència prolongats, com ara el running, el ciclisme o el triatló, especialment si es practiquen en ambients càlids. En altres contextos de menys intensitat i durada, l’aigua és la millor opció per rehidratar-se.