Com es va convertir el còmic en un objecte de col·lecció?

Pocs objectes culturals han recorregut un camí tan singular com el còmic. Nascut com un producte efímer, barat i pensat per ser llegit i rebutjat, avui és un dels béns més cobejats per col·leccionistes de tot el món.

Rememorar la seva història també serveix per entendre com la cultura popular es pot revalorar fins a convertir-se en patrimoni artístic, objecte d’inversió i peça clau en biblioteques i arxius. Ple de metamorfosis materials i socials, la història del còmic ens explica per què aquest producte ha passat de les mans dels nens i les nenes a les vitrines de museus i cases de subhastes, i que s’hagin arribat a pagar-se milions per alguns exemplars.

El pes en la cultura pop de molts personatges nascuts en vinyetes que avui aconsegueixen facturar milions, gràcies també a les adaptacions al cinema, figures d’acció o merchandising, ens convida a veure el còmic més enllà del suport físic, per entendre’l com un mitjà a través del qual també es construeix el nostre imaginari.

D’entreteniment d’un sol ús a peça de col·lecció

Durant les dècades del 1930 i el 1940, els còmics s’imprimien amb presses, en paper barat i amb tintes pensades perquè duressin poc. L’objectiu era clar: vendre’n milions d’exemplars a un públic que buscava entreteniment assequible, en plena Gran Depressió i durant la Segona Guerra Mundial. Ningú no s’imaginava que aquells quadernets grapats amb errors d’impressió, pàgines desalineades i colors toscos, amb el temps, serien relíquies amb un valor incalculable.

I seria aquesta fragilitat, precisament, la que impulsaria el seu estatus actual. Dels milions de còpies impreses en els anys daurats, se’n conserva menys de l’1%. Les que han pogut sobreviure ho van fer en condicions molt diverses, cosa que n’incrementa la raresa i el valor. Quan s’hi suma la importància històrica (com ara el llegendari Action Comics núm. 1, amb la primera aparició de Superman), el còmic deixa de ser un simple entreteniment per convertir-se en un actiu cultural i financer.

A partir de la dècada del 1970, el mercat del còmic va experimentar un canvi radical, amb l’aparició d’un sector especialitzat que va consolidar definitivament la seva transformació de producte efímer a objecte de col·lecció. És en aquest període que sorgeixen les primeres botigues dedicades exclusivament al còmic, que faciliten l’accés a edicions antigues i rares, així com també la creació de comunitats d’aficionats i col·leccionistes.

Paral·lelament, es van començar a organitzar convencions de còmics, com la San Diego Comic-Con, fundada el 1970, que avui és un dels esdeveniments mundials més importants dedicats a la cultura del còmic i l’entreteniment. Però, sens dubte, una fita fonamental va ser la publicació de l’Overstreet Comic Book Price Guide, el 1970, per part de Robert M. Overstreet. Aquesta guia va establir criteris estandarditzats per valorar els còmics, i va permetre a col·leccionistes i venedors disposar de referències objectives sobre l’estat i el preu de cada exemplar. Gràcies a ella, es va professionalitzar la compravenda i es va legitimar la figura del col·leccionista, que va passar a operar en un mercat més transparent i regulat.

El còmic en el col·leccionisme actual

Les dècades següents, la professionalització es va accentuar amb l’aparició d’empreses certificadores, com ara Certified Guaranty Company (CGC), fundada el 2000. Aquestes companyies van introduir un sistema de graduació numèrica, similar al que es fa servir en la numismàtica, per avaluar l’estat de conservació dels còmics. Un exemplar que ha estat avaluat i segellat per CGC queda encapsulat en un estoig de plàstic rígid, acompanyat d’una etiqueta que en certifica l’autenticitat i el grau de conservació, que generalment oscil·la entre 0,5 i 10,0. Amb aquest procés, ja no només es protegeix el còmic físicament, sinó que també se’n transforma la funció: el còmic deixa de concebre’s com un objecte per llegir i passa a ser una peça d’exhibició, inversió i conservació, el valor del qual es pot incrementar significativament en el mercat secundari.

La combinació d’aquests factors ha elevat el còmic a la categoria de bé cultural i financer, equiparable en molts sentits a altres formes d’art col·leccionable. Exemplars històrics com Action Comics núm. 1 o Detective Comics núm. 27 han assolit xifres milionàries en subhastes, cosa que mostra fins a quin punt el mercat especialitzat i els sistemes de certificació han influït en la percepció i el valor del còmic actualment.

En definitiva, avui, el còmic és simultàniament un objecte de nostàlgia, inversió, art i estudi. Des dels quioscos plens a vessar dels anys 30 fins a les sales climatitzades de biblioteques especialitzades, la seva història demostra que fins i tot els objectes més humils es poden convertir en tresors culturals. Així doncs, en el còmic hi sobreviuen no només herois i aventures, sinó també la història dels qui l’han convertit en un llegat digne de perdurar.