El retorn a casa D’odisseu
A més de convertir-se en el fenomen cinematogràfic de l’any, ‘L’Odissea’ de Nolan ha revifat la passió per un clàssic que relata el viatge més èpic de la literatura.
Mitologia i realitat, història i fantasia s’entremesclen en la narració que va fer Homer del retorn a casa dels grecs després de la guerra de Troia. Arqueòlegs i cartògrafs somien, des de fa segles, plasmar en un mapa la mítica ruta de l’Odissea; una de les que han guanyat més adeptes els últims anys és el que proposa Peter T. Struck, de la Universitat de Pensilvània, que recorrem en aquest article.
De Troia al país de los lotòfags
El 1870, Heinrich Schliemann va fer un dels descobriments arqueològics més importants de la història: la imponent Troia d’Homer va ser real. Les seves ruïnes són a la localitat turca de Hisarlık . Des d’allà és des d’on Odisseu, després de deu anys d’una guerra a la qual ell mateix va contribuir decisivament a acabar amb el seu estratagema del cavall de fusta, surt per tornar a Ítaca.
Ho fa amb una flota de dotze naus que recala a Thrace, als Balcans. En aquesta localitat, que Homer bateja com a Ismaro , la tripulació saqueja la ciutat i segresta les seves dones; la venjança dels autòctons deixa desenes de morts entre els grecs.
Al cap de Malea, al sud-est del Peloponès , els forts vents fan perdre el rumb als mariners, que es veuen obligats a suportar deu dies de terribles tempestes a la veïna Citera. A l’illa tunisiana de Jerba, segons Struck, es trobaria l’enclavament habitat pels lotòfags , que s’alimentaven d’una flor que esborrava la memòria. Després de consumir-la, la tripulació decideix que no vol tornar a casa, però Odisseu els embarca per força.
L'ira del déu del mar
A Sicília, a prop del mont Etna , on Odisseu segella la seva sort: per salvar els seus homes del ciclop Polifem, li clava una estaca a l’únic ull que té, i el deixa cec. Això desferma la ira del pare del gegant, ni més ni menys que el déu Posidó, que atén la pregària del seu fill: que Odisseu no torni a la seva pàtria o que, si ho fa, sigui després de perdre tots els companys. Sense deixar Sicília hi hauria l’homèrica illa d’Eolia, on la tripulació obre el sac dels vents i torna a perdre el rumb.
A la terra dels lestrigons, que Struck ubica al nord d’Àfrica , té lloc una autèntica carnisseria: aquests gegants caníbals destrueixen la flota i devoren la major part de la tripulació. De dotze vaixells, només el de l’heroi aconsegueix escapar. Aquesta única nau continua el viatge cap a un dels escenaris més emblemàtics de L’Odissea, Eea . A diferència de Bérard, que la situava al sud d’Itàlia, Struck la situa a les Balears.
De l'encanteri de Circe al càstig de Zeus
Aquí, la bruixa Circe converteix els grecs en porcs, però, gràcies a una poció que li regala el déu Hermes, Odisseu resisteix la màgia de la deessa i l’obliga a alliberar els seus homes. Després de reconciliar-se, gaudeixen de la seva hospitalitat durant un any; abans de deixar-los marxar, Circe indica a Odisseu que ha de baixar a l’inframon per consultar l’endeví Tirèsies.
Si tradicionalment se situava a Nàpols, Struck enclava l’Hades a prop del delta de l’Ebre. Aquí, l’endeví li revela les proves a les quals el sotmetrà Posidó i l’adverteix de no tocar el bestiar del déu Helios.
En aigües de Sardenya, l’heroi resisteix el perillós cant màgic de les sirenes, que pretenen arrossegar-lo al fons del mar, lligat al pal del vaixell i amb taps de cera a les orelles. A l’estret de Messina i , la tripulació ha de navegar entre Escil·la –un monstre amb sis caps amenaçadors que devorava mariners– i Caribdis –que creava un remolí gegant– per arribar a Trinàcia. En aquesta illa, la tripulació, desoint Circe, roba el bestiar d’Hèlios; Zeus els castiga matant-los a tots, i deixa l’heroi sol.
El retorn final d'Odisseu a Ítaca
A Ogígia, que Strack situa a la costa valenciana, Odisseu viu un romanç de set anys amb la nimfa Calipso, que li promet (infructuosament) la immortalitat si es queda al seu costat, però la nostàlgia de la pàtria pot més i l’heroi torna a marxar.
Després d’una tempesta brutal que li ha enviat Posidó, Odisseu arriba exhaust a les costes de l’illa dels Feacis, Còrsega, on jeu a la riba fins que el troba la princesa Nausicaa, que l’ajudarà a arribar a Ítaca. Quan torna a casa, i després de disfressar-se de captaire, acaba amb els pretendents de Penèlope i posa fi a tots els seus patiments i a una de les epopeies més immenses de la literatura.
