Els primers Jocs Paralímpics es van celebrar a Roma el 1960

El 1943, el govern britànic va encarregar al doctor Ludwig Guttmann, un metge alemany exiliat a la Gran Bretanya, la creació d’una unitat espinal a l’hospital de Stoke Mandeville. Guttmann, pioner en l’ús de l’esport com a part de la rehabilitació física i psicològica, va organitzar el 29 de juliol de 1948 la primera competició nacional per a esportistes en cadira de rodes, coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres. Aquest esdeveniment, conegut com els Jocs de Stoke Mandeville, va marcar una fita quan va reunir setze competidors en la modalitat de tir amb arc. 

De Roma, 1960 a Barcelona, 1992

Les primeres “olimpíades per a minusvàlids” (el terme Jocs Paralímpics no es va encunyar fins als anys vuitanta) van tenir lloc a Roma entre el 19 i el 24 de setembre del 1960, i van incloure vuit modalitats esportives diferents:

Hi van participar més de quatre-cents atletes amb cadira de rodes de vint-i-tres països diferents, encara que Espanya no hi va prendre part perquè no disposava d’una federació pròpia. Durant les dècades següents, els Jocs Paralímpics es van celebrar de manera intercalada i no van coincidir amb els Jocs Olímpics fins a Seül 1988, un esdeveniment clau per al moviment paralímpic.

Més tard, Barcelona 1992 va consolidar aquest format, compartint instal·lacions i organització amb els Jocs Olímpics, i va introduir innovacions importants, com les marques mínimes de participació, els controls antidopatge i un nou sistema de classificació. A més, la celebració va tenir per primera vegada un senyal propi de televisió que es va posar a disposició de la resta de cadenes de tot el món.  

Des del 1992, els Jocs Paralímpics han seguit evolucionant, i ara es componen de vint-i-dues disciplines esportives, repartides entre els jocs d’estiu i d’hivern. Amb els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024 acabats, la propera trobada seran els Jocs Paralímpics d’hivern, que se celebraran del 6 al 15 de març del 2026.