Estacions de metro que semblen obres d'art
A Europa, s’amaguen estacions de metro que semblen obres d’art sortides d’un museu. Aquestes són sis d’elles que val la pena visitar.
Quan visitem una ciutat, és normal que a la nostra llista apareguin monuments històrics, grans museus o restaurants emblemàtics. Però, per què no incloure també algunes estacions de metro? Més enllà de la seva funcionalitat, a Europa existeixen estacions de metro que semblen obres d' art autèntiques.
L’any 1863 neix el primer sistema de metro
L’any 1843, el polític i visionari Charles Pearson va proposar la construcció de túnels subterrani per millorar el trànsit de carrers londinencs. Gairebé 20 anys després, el 1860, el parlament anglès va autoritzar la construcció del Metropolitan Railway, que es va inaugurar el 1863, en plena revolució urbana, i va ser un exemple revolucionari per a Europa. No obstant això, en aquell moment, la concepció del metro modern encara estava lluny.
Londres va ser la primera ciutat a utilitzar trens de vapor per circular sota terra i va ser tot un èxit. Cinc anys després, la companyia ferroviària va obrir una segona línia de transport. A Londres li van seguir altres ciutats com Glasgow, París, Madrid i ciutats americanes com Boston i Nova York. No obstant això, el primer metro completament electrificat va ser a la capital de Hongria, que es va inaugurar el 1896.
Actualment, les estacions de metro són un lloc de pas i d’espera, de comiats i rebudes, d’inicis i punts finals. Cada dia, milers de persones recorren els seus passadissos i andanes per desplaçar-se d’un punt a un altre de la ciutat. Amb el pas del temps, també han estat el reflex del desenvolupament econòmic i social de les ciutats.
No obstant això, en moltes ocasions, la seva arquitectura i disseny amaguen una gran riquesa artística i històrica i reflecteixen l’estil de la ciutat. Només cal alçar la mirada per descobrir autèntiques joies arquitectòniques amagades sota terra.
6 estacions de metro europees que semblen obres d'art
Estació de Komsomólskaya, Rússia
1 de 6
El Metro de Moscú va ser inaugurat el 1935, sota la dictadura estalinista i amb el desig de mostrar al món el poder soviètic. Així, no només es van construir estacions, sinó autèntics palau decorats amb parets de marbre, teulades altes, escultures imponents i lluminaries majestuoses. Algunes, fins i tot, s’han comparat amb palauos europeus.
Durant la Gran Guerra Patriòtica (1941-1945), aquests edificis van servir de refugi i llar per a molts moscovites. Al seu interior s’hi trobaven botigues, perruqueries, biblioteques i fins i tot s’hi celebraven concerts.
L’estació de Komsomólskaya va ser dissenyada com a porta d’entrada a la ciutat per rebre els viatgers procedents del centre de transports més actiu de Moscou. El més imponent d’aquest edifici és el seu imponent teulat barrocs, pintat de groc pàlid i decorat amb relleus florals blancs.
Estació de Toledo, Nàpols
2 de 6
Com si sortís d’un llenç, la estació de Toledo converteix l’acte rutinari de agafar el metro en una experiència agradable i visualment sorprenent. A 50 metres sota terra, aquesta parada de la línia 1 napolitana acull l’obra de l’arquitecte Tusquets Blanca, inaugurada el 2012.
En deixar el andana i pujar per les escales mecàniques, les parets de mosaic es tenyeixen de esquitxos blancs i diversos tons blauats. El recorregut puja sota un enorme cràter que cobreix el sostre, il·luminat al seu interior amb llums LED blaves. L’arquitectura, marcada per línies curves i suaves, evoca el repicar de les ones i transforma el món subterrani en un viatge marí i envolvent.
Estació Westfriedhof, Alemanya
3 de 6
L’estació de Westfriedhof es troba al popular districte de Moosach, a Múnic, i va ser inaugurada el 1998. A simple vista, les parets de formigó i l’acer que forma els mobles i el sostre fan que sembli un pavelló de fàbrica convertit en estació. Però, quan camines per l’andana, unes cúpules penjades del sostre aportan vida i calidesa a l’arquitectura d’estil modernista industrial.
Del sostre pengen 11 làmpades enormes que emeten un resplendor de neó vermell i groc, alhora que projecten ombres a l’interior de l’estació. L’artista Ingor Maurer va ser l’encarregat del disseny de la il·luminació, que es va instal·lar el 2001. El 2009, Maurer va afegir un nou sistema de llum blava que proporciona l’ambientació blavosa tan característica de l’estació Westfriedhof.
Estació d'Olaias, Lisboa
4 de 6
Més enllà de la bellesa de Lisboa, amb els seus miradors, els seus carrers irregulars, els característics rajols en la seva arquitectura o els deliciosos pastéis de Belém, sota terra es troba una altra veritable joia de la ciutat per visitar, l’estació d’Olaias. Es tracta d’una de les 56 estacions que connecten la ciutat, dissenyada per l’arquitecte Tomás Taveira, qui va crear una autèntica obra mestra d’art contemporani.
L’estació va ser inaugurada el 1998 juntament amb altres estacions amb motiu de la construcció de la línia vermella de Lisboa, que havia de connectar la zona de l’Expo ’98. El disseny, basat en revestiments de ceràmica, colors vius i formes geomètriques divertides, dona vida a la rutina diària i converteix l’estació en un atractiu turístic de la ciutat.
Estació Paco de Lucía, Madrid
5 de 6
El 2014 es va inaugurar, a la línia 9, una estació en conmemoració al guitarrista i compositor flamenc Paco de Lucía. La parada conté un mural del rostre del compositor de més de 300 metres amb un disseny colorista i es va inaugurar sota el nom “Entre dos universos”, fent referència al seu tema “Entre dos aguas”.
L’encàrrec va ser realitzat pels artistes urbans Rosh333 i Okuda i és un homenatge a la trajectòria de l’artista que forma part de la història musical de la península.
Estació Arts et Métiers de París
6 de 6
A la línia 11 de París, es troba una de les parades més atractives i captivadores de la capital. Es tracta de l'estació Arts et Métiers, amb una estètica steampunk minimalista revestida de coure i remaches, que recorda a una càpsula del temps. Però, què representa realment?
Abans de 1994, l’andana compartia la mateixa estètica que la resta d’estacions parisines, revestida amb els típics rajols blancs. Tanmateix, a partir d’aquell any, va ser reformada per celebrar el bicentenari del Conservatoire national des Arts et Métiers. El projecte, a càrrec del Conservatori d’Arts i Oficis, va transformar l’espai inspirant-se en les obres de Jules Verne, especialment en el submarí Nautilus, considerat un símbol del progrés tècnic. El disseny arquitectònic està compost per detalls minuciosos, com engranatges i mecanismes integrats a la volta, que converteixen l’estació en la porta a un món retrofuturista.
