Mà humana vendada després de la mossegada de gos. Cura animal i prevenció de la ràbia

Mossegades d’animals: guia ràpida per actuar correctament

L'estiu eleva el risc de patir una mossegada, i és fonamental no subestimar cap ferida per petita que sembli.

PER compartir | 07 juliol 2025

Amb l’arribada de l’estiu augmenten les activitats a l’aire lliure, els viatges i el contacte amb la natura. Tot això incrementa les possibilitats de topar amb animals, tant domèstics com salvatges, cosa que eleva el risc de patir una mossegada. Tot i que moltes vegades es tracta de ferides superficials, algunes poden tenir conseqüències greus, especialment si afecten zones sensibles com la cara, les mans o les articulacions, si l’animal està malalt o és salvatge, o si la ferida s’infecta.

A més, una mossegada pot ser vehicle de transmissió de malalties infeccioses. En contextos silvestres o rurals, especialment si viatgem a l’estranger, el risc de contagi augmenta. Entre les malalties més preocupants hi ha la ràbia (endèmica a diversos països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina), el tètanus i diverses infeccions bacterianes (com la pasteurel·la, el Capnocytophaga o l’estafilococ). En zones tropicals, alguns rosegadors o ratpenats també poden ser vectors de virus poc comuns però potencialment perillosos. És fonamental, per tant, no subestimar cap mossegada, per petita que sembli.

Passos que cal seguir després de mossegades animals

Renta’t la ferida immediatament amb aigua i sabó durant almenys 5 minuts. Aquest gest tan simple pot reduir significativament el risc d’infecció. Evita utilitzar desinfectants agressius com alcohol o iode directament en ferides obertes profundes.
Controla el sagnat aplicant-hi pressió amb una gasa neta o un drap estèril. Si el sagnat és intens o no s’atura en 10 minuts, busca atenció mèdica urgent.
No tanquis la ferida pel teu compte. Llevat d’indicació mèdica, les mossegades solen deixar-se obertes per drenar possibles bacteris.
Consulta un professional sanitari com més aviat millor, especialment si:
• L’animal és desconegut, salvatge o de carrer.
•La mossegada és profunda, a la cara, les mans o prop d’articulacions.
• Ets en un país on hi ha risc de ràbia.
• No recordes si estàs vacunat contra el tètanus.
Tractament. Segons l’avaluació mèdica, poden prescriure’t una profilaxi postexposició contra la ràbia, una dosi de reforç de tètanus o antibiòtics preventius.