Virus respiratoris: els tipus més freqüents, evolució i prevenció

Amb l’arribada del fred, els virus respiratoris tornen a cobrar protagonisme. El descens de les temperatures, el fet de passar més temps en espais tancats o les fluctuacions d’humitat afavoreixen, entre altres factors, la transmissió de patògens com ara la grip (influenza), la COVID-19 (SARS-CoV-2) o el virus respiratori sincicial (VRS). 

Durant la pandèmia, expliquen des de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona, “la circulació d’influença, VRS, parainfluença i metapneumovirus va disminuir, mentre que altres virus com el rinovirus/enterovirus i els coronavirus estacionals es van mantenir”. Després que s’aixequessin les restriccions, els virus van anar reapareixent de manera escalada. Avui, l’activitat i l’estacionalitat dels virus respiratoris està tornant als patrons prepandèmics. 

En adults i gent gran, els virus més importants, segons la Unitat de Malalties Infeccioses, són la grip, el VRS, el rinovirus, el coronavirus estacional i el metapneumovirus. En aquests grups, la infecció pot arribar a ser greu per la presència d’altres malalties i pel mateix envelliment del sistema immune. Les coinfeccions són menys freqüents que en els nens, “però augmenten en les persones grans que viuen en centres residencials”, apunten. 

En els menors de dos anys, la bronquiolitis continua sent, any rere any, un dels quadres respiratoris de més impacte. Aquesta infecció pulmonar inflama i congestiona els bronquíols i sol estar causada pel virus respiratori sincicial (VRS). Comença com un refredat amb tos, mucositat i, de vegades, febrícula, que  poques vegades supera els 38,5 °C poques vegades supera els 38,5 °C, però pot derivar cap a quadres de dificultat respiratòria que poden requerir valoració hospitalària.

Les infeccions respiratòries més comunes

Els virus respiratoris més freqüents són el rinovirus/enterovirus, el virus respiratori sincicial (VRS), la grip A, el coronavirus estacional, l’adenovirus, la parainfluença i el metapneumovirus. Són processos habitualment breus, d’origen víric i que poques vegades presenten complicacions. 

Tot i això, hi ha símptomes que han de portar un pacient a la consulta mèdica, com la “dispnea, el dolor toràcic, l’alteració de l’estat mental com confusió, la rigidesa al clatell, la febre persistent o la hipotensió”, exposen des de l’Hospital de Barcelona. 

A més, recorden que aquesta és una simptomatologia que cal vigilar especialment en casos de població vulnerable (majors de 65 anys, immunodeprimits, embarassades, pacients crònics o lactants). Els experts estimen que els “avenços en antivirals d’ampli espectre, les vacunes de nova generació i els anticossos monoclonals” seran indispensables en un futur a l’hora de gestionar aquests virus respiratoris.

1. Constipat o refredat comú. Representa prop de 80% de les infeccions respiratòries agudes. El rinovirus n’és el principal causant, però existeixen més de 200 virus implicats, com ara coronavirus estacionals, adenovirus, enterovirus i parainfluença. Després de dos o tres dies d’incubació apareixen congestió nasal, esternuts, mal de coll i tos lleu. La febre és poc freqüent en adults. Els símptomes solen resoldre’s en menys de deu dies. 
2. Grip (influença).  Els virus de la grip A i B provoquen epidèmies estacionals cada hivern. A diferència del refredat, la grip es presenta amb inici brusc, febre elevada, miàlgies intenses, cefalea i un marcat malestar general. Tot i que sol desaparèixer en una setmana, pot ocasionar complicacions respiratòries, sobre tot pneumònia, en gent gran, pacients crònics, embarassades i nens.
3. COVID-19. El SARS-CoV-2 segueix formant part del nostre panorama epidemiològic. Els seus símptomes es poden superposar als de la grip, encara que és més freqüent que causi congestió nasal, mal de coll i pèrdua d’olfacte o de gust. La durada és variable: de 5 a 14 dies en la majoria de casos.
4. Virus respiratori sincicial (VRS). En adults, aquest virus se sol manifestar com un refredat lleu, però en lactants i persones de més de 65 anys pot derivar en bronquiolitis o pneumònia. La incidència del VRS sol augmentar lleugerament abans que la grip, amb pics al desembre i al gener. 

Com reduir el contagi? 

La combinació del canvi climàtic, l’augment de la població, el contacte humà-animal o l’increment de viatges internacionals i persones vulnerables des d’un punt de vista sanitari afavoreixen patrons més erràtics de transmissió de virus respiratoris. Des de l’Hospital de Barcelona aporten algunes mesures que ens poden preparar per al futur: per als especialistes és clau, per exemple, “reforçar la vigilància epidemiològica en l’àmbit ambiental i de centres sanitaris de forma integrada, a més d’enfortir el sistema d’atenció primària i els plans de contingència en els augments bruscos de casos”. A més, coincideixen que la prevenció és l’eina més eficaç per frenar la transmissió de virus respiratoris. Entre les recomanacions destaquen:
 

• Rentar-se sovint les mans.
• Cobrir-se en tossir o esternudar.
• Ventilar els espais interiors.
• Desinfectar les superfícies. 
• Evitar el tabac i els ambients amb fum.
• Mantenir un estil de vida saludable i una bona alimentació.
• Utilitzar la mascareta en espais tancats o quan s’està malalt o es conviu amb persones vulnerables.
• Vacunar-se anualment contra la grip i la covid-19, especialment en cas de majors de 60 anys, embarassades, immunodeprimits i nens petits segons criteris sanitaris.