La capa d’ozó en l’actualitat. Avancem cap a la recuperació o encara estem en risc?
Per als que van viure els anys 80 i 90, l’amenaça d’un forat a la capa d’ozó era una preocupació recurrent. Quin és l’estat actual de la capa d’ozó?
Durant els anys 80 i 90, la preocupació per la desaparició de la capa d’ozó va estar present en la vida quotidiana de molta gent, generant titulars alarmistes i debats globals. Ara que som a l’octubre del 2025, probablement et preguntis: què ha passat realment amb la capa d’ozó? Tot i que hi ha diversos estudis que confirmen que la capa s’ha anat recuperant, les últimes dècades, encara hi ha diversos reptes que haurem d’afrontar els anys vinents.
Estat actual i senyals de recuperació de la capa d’ozó
Des que es va firmar el Protocol de Montreal, el 1987, i les esmenes successives, s’ha aconseguit eliminar més del 99% de les substàncies controlades que degraden l’ozó. Aquesta descarbonització progressiva de l’atmosfera estratosfèrica ha permès que els científics ja parlin d’indicis clars de recuperació.
Segons el WMO Ozone and UV Bulletin, de setembre del 2025, la recuperació segueix el seu curs: el forat d’ozó que es va observar el 2024 va ser més petit que en anys recents, i la gravetat va quedar per sota de la mitjana de les últimes dècades. Tal com calculen igualment estudis de la NASA i la NOAA, la capa d’ozó podria assolir nivells similars als del 1980 cap a mitjans del segle xxi. Concretament, les previsions més acceptades situen la recuperació completa a l’Antàrtida cap a l’any 2066, mentre que l’Àrtic aconseguiria millorar-la cap al 2045 i la resta del món entre el 2040 i el 2045.
De la mateixa manera, un estudi recent liderat pel MIT confirma que la capa antàrtica mostra senyals de sanació com a resultat directe de la reducció global de gasos destructors de l’ozó. L’evolució del forat antàrtic segueix fluctuacions estacionals, però el 2024 va assolir un màxim d’aproximadament 21,9 milions de km², un dels més modestos en dècades.
Així i tot, convé matisar que aquesta recuperació encara no ha arribat a nivells completament segurs. La capa d’ozó encara exhibeix variacions regionals, i en certs moments s’observen zones amb dèficit d’ozó, especialment en latituds polars. Tot i així, el consens científic és optimista: sota les polítiques actuals, la capa d’ozó actual podria seguir un camí de recuperació sostinguda.
Reptes persistents i límits de la recuperació plena
Tot i així, per més que les dades ens conviden a l’optimisme, encara no podem cantar victòria. El camí cap a la recuperació total de la capa d’ozó està ple de desafiaments, siguin tècnics, climàtics o humans.
Per exemple, molts dels gasos que danyen la capa d’ozó es queden a l’atmosfera durant dècades. Tot i que estan prohibits a la majoria de països, continuen afectant l’estratosfera. A més, en alguns llocs s’han detectat emissions il·legals o fugues de substàncies que no estan regulades, cosa que continua posant en perill la salut de la capa d’ozó.
D’altra banda, el clima i la meteorologia també hi tenen un paper decisiu. Fenòmens com el vòrtex polar al sud, temperatures extremes a l’estratosfera i erupcions volcàniques poden provocar pèrdues estacionals d’ozó. De fet, els volcans poden llançar a l’atmosfera gasos que acceleren la destrucció de l’ozó. Curiosament, hi ha estudis recents que assenyalen que la recuperació de l’ozó pot tenir un efecte inesperat: com que tornarà a absorbir més radiació ultraviolada, l’estratosfera es podria refredar i això, alhora, influir en l’escalfament global. És una relació complexa que els científics continuen estudiant.
Prediccions a curt termini
De tota manera, si volem que la capa d’ozó es recuperi de debò, és fonamental que tots els països continuïn estant-hi compromesos. Davant d’un context de negacionisme climàtic i devaluació dels consensos científics, és important assenyalar que, si alguna nació relaxa els controls o apareixen nous gasos perillosos, el progrés es pot veure compromès. A més, la recuperació no serà igual a totes les regions: els tròpics i les zones subtropicals poden trigar més a tornar a la normalitat.
Amb tot, no siguem malastrucs, ja que podem celebrar avenços importants. Si tot continua com fins ara, a mitjans del segle XXI podríem tornar als nivells del 1980. Però no hem d’oblidar que encara queda feina per fer. Hem de continuar eliminant els gasos antics, controlar les emissions il·legals, vigilar els canvis meteorològics i no perdre de vista la importància de les polítiques internacionals.
Per això, lluny de donar l’assumpte per tancat, toca mantenir-nos actius i compromesos: reforçar els controls, continuar investigant i mantenir la consciència pública viva, assegurant que la recuperació de la capa d’ozó sigui duradora i ens protegeixi a tots.
