“L’excel·lència en el diagnòstic dels problemes de salut ocular passa per la tecnificació de l’assistència”

​

 L’evolució de l’oftalmologia en l’àmbit de la diagnosi i el terapèutic ha estat aclaparadora en les últimes dècades. De fet, és una de les especialitats mèdiques que més evolució ha viscut i està vivint actualment. La implantació de les noves tecnologies en el dia a dia està aportant noves eines, per exemple, per al monitoratge de patologies oculars, que milloren els diagnòstics i els tractaments dels pacients.

El paper de l’òptic, optometrista i oftalmòleg s’ha anat transformant en el d’un expert en salut, però també assessor.

L’acompliment de les tasques relacionades amb la cura de la salut ocular per part d’òptics i optometristes, supervisats i en col·laboració amb metges oftalmòlegs, aporta un valor afegit de proximitat, immediatesa i d’atenció integral al pacient. Les dues professions estan reconegudes per la Llei Orgànica de Salut com a professionals sanitaris, però també és cert que els òptics-optometristes no estan habilitats ni legitimats per establir diagnòstics ni proposar tractaments per a malalties oculars. És per això que la integració i la col·laboració de tots dos perfils passa per ser imperativa i evitar així problemes innecessaris i malentesos. Aquesta línia de col·laboració conjunta busca que el màxim beneficiat sigui sempre el pacient.

Les noves tecnologies juguen a favor de la detecció precoç. Quines tècniques o instrumentals destacaria en aquest sentit?

El progrés principal en la detecció precoç de malalties oculars el representa la tomografia de coherència òptica (OCT), un sistema de diagnòstic que fa ús del comportament de la llum quan entra a l’ull i rebota en les seves estructures cap a fora. Permet identificar qualsevol canvi estructural molt temps abans que hi hagi fins i tot una malaltia com a tal. A més, s’han descrit múltiples malalties, sobretot neurològiques, en què els canvis en les estructures a l’ull es poden detectar amb aquesta prova i avançar-ne el diagnòstic. D’altra banda, la tecnologia Angio-OCT sense contrast permet, en pacients amb diabetis, observar els canvis d’estructura vascular de la màcula molt abans que hi hagi signes relacionats amb l’afectació de la retina.

Robòtica, 3D... en quin punt d’innovació es troba el seu sector?

La cirurgia ocular està evolucionant d’una manera extremadament ràpida. Actualment hi ha sistemes de visualització en 3D —a partir de pantalles externes— per dur a terme operacions, com, per exemple, la de cataractes, amb una visualització millorada per part del cirurgià i del personal assistent a l’operació. Aquesta visió tridimensional aporta un valor afegit ja que s’opera sota la llum d’un microscopi. Els mètodes robòtics estan en desenvolupament, i ja hi ha publicacions científiques que comencen a demostrar el valor del sistema robòtic per assistir el cirurgià.

​

S’ha provat, fins i tot, a Kènia, una app per fer un examen visual a través del mòbil.

Sí, però no cal anar-se’n a països en vies de desenvolupament per conèixer la immensa vàlua d’aquestes aplicacions al mòbil per fer autoexàmens. Hi ha determinades regions a Espanya en què la població té serioses dificultats per anar de manera regular als centres mèdics. Per això, el desenvolupament de tècniques que puguin permetre al pacient tenir als seus dispositius domèstics eines que monitoritzin els canvis visuals que tenen és una gran ajuda per a la prevenció de malalties. Amb això, a més, s’aconseguirà que el pacient es desplaci al centre de salut quan hagi de ser atès realment.

Com creu que serà el futur del sector a escala tecnològica?

La intel·ligència artificial (IA) ja és una realitat. De fet ja permet, amb el simple fet de fer una fotografia del fons d’ull, conèixer el gènere, l’edat, els factors de risc o la presència o no de malalties en un pacient, entre altres factors. Això és un pas endavant enorme. Malgrat el que molts consideren, la IA no rellevarà el metge, sinó que es convertirà en un suport per homogeneïtzar criteris i en una ajuda vital per agilitzar els temps de consulta. Paral·lelament, a escala tecnològica, l’oftalmologia és una de les especialitats mèdiques que més està evolucionant en aquest camp. Als centres sanitaris s’observen infinitat de nous sistemes diagnòstics. Cada vegada més. Al final, considero que l’excel·lència en el diagnòstic dels problemes de salut ocular passa, indubtablement, per la tecnificació de l’assistència. Disposem d’elements i eines diagnòstiques molt recents que ens ajuden, de manera exclusiva, a saber si hi ha alguna cosa patològica o no al nervi òptic, a la retina… del pacient.

Quina és la malaltia ocular més comuna a Espanya?

A Espanya, la més freqüent és la pèrdua de visió irreversible a causa de la degeneració macular relacionada amb l’edat. A més,  la freqüència creix exponencialment a partir dels 65 anys, primer, i després a partir dels 80. D’altra banda, les cataractes també constitueixen una altra causa molt habitual de pèrdua de visió. No obstant això, en aquest cas és reversible gràcies a les operacions que es poden practicar. Finalment, hem de parlar de la miopia, anomenada magna, superior a les sis o set diòptries, que pot provocar canvis a la retina. Però també de l’augment preocupant de la miopia més comuna entre la població més jove. Aquest col·lectiu està habituant la seva vista a treballar en distàncies molt reduïdes, per exemple, quan fa servir la tauleta o el mòbil.

I com poden els ciutadans rebaixar la incidència d’aquestes patologies?

En malalties com la degeneració macular associada a l’edat, el més important és fer revisions amb l’especialista en oftalmologia per veure si hi ha canvis incipients o riscos que ens puguin fer millorar. En línies generals, hi ha tres pilars bàsics que s’han d’adoptar com a nous hàbits: abandonar el tabac —està associat a l’aparició de cataractes o altres patologies—; portar una dieta sana i saludable —la mediterrània redueix la degeneració macular—, i passar més temps fora de casa per reduir els problemes de miopia, sempre protegint adequadament els ulls de la llum del sol.

Qui és?

​El Dr. Gallego-Pinazo és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. Gallego-Pinazo va començar la seva residència en Oftalmologia el 2004. Des de llavors, no ha deixat de formar-se. És doctor en Medicina per la Facultat de Medicina i Odontologia i la seva passió ha estat reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Arruga i el Premi J. Fernando Arévalo a la millor trajectòria d'investigadors menors de 40 anys en l'àmbit nacional i llatinoamericà.

​