Després de la COP30: quin és el futur de la reducció d'emissions?
La cimera va cloure amb una estratègia de reducció d’emissions poc clara, juntament amb la sortida dels Estats Units i sense al·lusions als combustibles fòssils. Quin destí li espera al planeta?
El novembre passat, 198 països es van reunir a la 30a Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP30), celebrada al Brasil, per acordar noves mesures contra l’escalfament global i garantir una reducció d'emissions real.
Aquesta trobada pretenia marcar un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic. A més, va coincidir amb el desè aniversari de l’Acord de París, que va establir que l’augment de la temperatura del planeta no hauria de superar els 1,5 °C respecte als nivells previs a l’era industrial.
Un pols a la COP30 i a la reducció d'emissions
Les cimeres del clima busquen acordar accions concretes per frenar el canvi climàtic i establir compromisos globals. Malgrat les expectatives internacionals d’avenços ambiciosos i clars, les negociacions es van tancar amb un "acord de mínims", sense la presència dels Estats Units i sense cap menció als combustibles fòssils.
L’exclusió i la manca de consens sobre el petroli, el carbó i el gas natural han generat tensions entre els més de 80 països que donen suport a la transició energètica sostenible. Aquesta qüestió fa anys que està sota lupa a causa de la resistència política a assenyalar directament els combustibles fòssils, malgrat la seva responsabilitat demostrada en l’escalfament global i en l’augment dels fenòmens meteorològics extrems.
I els Estats Units?
La qüestió nord-americana és especialment delicada. L’absència de representants dels Estats Units a la COP30 va augmentar la incertesa sobre els objectius climàtics internacionals. A això s’hi afegeix la segona retirada del país de l’Acord de París i de 66 organitzacions internacionals, algunes de les quals vinculades a la defensa del medi ambient.
Durant el seu darrer mandat, l’administració Biden va aconseguir avenços significatius en matèria de reducció d’emissions, fixant l’objectiu de retallar-les entre un 61 % i un 66 % per a l’any 2035 (en relació amb el 2005).
Malgrat aquests esforços, el retorn de Trump a la presidència ha suposat un risc per als principals objectius climàtics. El president ja ha manifestat el seu escepticisme envers el canvi climàtic i ha qualificat les polítiques verdes de “conspiració”. Actualment, els Estats Units són el segon emissor mundial de CO₂.
Quin possible futur espera al planeta?
Les anàlisis climàtiques més recents coincideixen a assenyalar que l’escalfament global continua intensificant-se. De fet, els experts han advertit que el 2025 se situa entre el segon i el tercer any més càlid mai registrat.
La temperatura mitjana global s’ha mantingut molt a prop —i fins i tot per sobre en alguns períodes— del llindar d’1,5 °C, un límit que molts científics consideraven llunyà i que, segons les estimacions, no s’hauria de superar fins d’aquí a dècades. Tanmateix, l’acceleració creixent del canvi climàtic ha trastocat aquestes previsions i ha avançat un futur crític per al planeta.
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), seria possible una reducció d'emissions de CO₂ equivalent fins a 31 gigatones abans del 2030. Aquesta xifra representaria prop del 52 % de les emissions globals del 2023.
Per assolir aquest objectiu, hi tenen un paper clau, sobretot, les energies renovables, l’electrificació del transport i de la indústria, així com la millora de l’eficiència energètica. No obstant això, els compromisos actuals encara estan lluny d’aquesta meta.
De fet, si es mantenen les polítiques vigents, el planeta s’encamina cap a un escalfament de fins a 2,5 °C a finals de segle i, malgrat que es tracta d’una xifra lleugerament més optimista que l’últim pronòstic, no serà suficient per frenar les sequeres, les inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.
