La rinitis al·lèrgica es confon fàcilment amb la sinusitis que, en ocasions, acostuma a venir precedida per la rinitis com a conseqüència de la congestió nasal.

Com distingir una rinitis al·lèrgica

El 21% dels espanyols adults pateix rinitis al·lèrgica, una malaltia respiratòria crònica que provoca esternuts, secreció nasal i conjuntivitis. Aquests símptomes, però, es poden confondre fàcilment amb un refredat o amb altres infeccions més greus.

PER Isabel López | 24 març 2026

Segons les estimacions de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), 1 de cada 4 persones pateix algun tipus d’al·lèrgia, essent els problemes respiratoris els més freqüents. Amb una prevalença d’entre el 20 – 40%, afecten més d’un 6% de la població mundial i més d’un 21% de l’espanyola.

Els seus símptomes responen a un dels quadres més comuns que reben els centres d’atenció primària: congestió i secreció nasal, pèrdua d’olfacte, esternuts i irritació als ulls. Això, sumat a les pujades i baixades de temperatura pròpies de l’època de l’any, es pot confondre fàcilment amb un refredat comú o una infecció d’un altre tipus.
 

Aspectes clau de la rinitis al·lèrgica

En primer lloc, la rinitis al·lèrgica és una malaltia respiratòria crònica. Això no significa que els seus símptomes estiguin sempre presents, sinó que la predisposició inflamatòria persisteix en el temps, encara que els seus símptomes apareguin de forma intermitent.

Es caracteritza per una hiperactivitat nasal que provoca esternuts, secreció nasal i sensació de picor, que habitualment desencadena també en conjuntivitis o otitis i, amb freqüència, es relaciona amb el desenvolupament d’asma bronquial. De fet, el 70% dels asmàtics també pateix rinitis al·lèrgica simultàniament.

Aquesta reacció acostuma a donar-se davant la inhalació d’al·lèrgens ambientals, essent els més comuns el pol·len estacional, els àcars de la pols, la floridura o el pelatge de les mascotes. A això se li suma la contaminació urbana, principalment el fum dels automòbils, que augmenten la inflamació al·lèrgica i la formació d’IgE (l’anticòs que ataca els paràsits).

En els casos més greus, pot presentar problemes com son deficient, empitjorament de l’asma, infecció a l’oïda, aquesta última especialment en nens, o sinusitis.    

 

Com es diferencia la rinitis de la sinusitis?

La rinitis al·lèrgica es confon fàcilment amb la sinusitis que, en ocasions, acostuma a venir precedida per la rinitis com a conseqüència de la congestió nasal. La sinusitis, però, és una inflamació dels sins i conductes nasals, és a dir, afecta una zona més profunda de l’aparell respiratori.

Els seus símptomes diferencials són la sensació de dolor o pressió facial (front, galtes, conques dels ulls), secreció de mucositat espessa de color i, ocasionalment, febre. La causa d’aquesta infecció és bacteriana o viral i la seva durada mitjana és de quatre a vuit setmanes.

 

Per què són importants els rentats nasals?

La cavitat nasal actua com un primer filtre davant dels agents contaminants. Les solucions salines, especialment l’ aigua de mar, ajuden a:

  • Arrossegar al·lèrgens i residus  en netejar la mucosa nasal i les seves petites prolongacions..
  • Reduir la congestió, fluidificar i eliminar les secrecions acumulades, facilitant la respiració.
  • Reduir la presència de microorganismes  i restes orgàniques, fent més difícil la proliferació bacteriana. 
  • Hidratar i calmar la mucosa, reduint la intensitat dels símptomes típics de la rinitis al·lèrgica.

 

Passos a seguir davant d’un quadre de rinitis al·lèrgica

Davant la presència de rinitis recurrent o crònica, aquests són alguns passos a tenir en compte:

  • Deixar que el procés evolucioni durant uns dies per esbrinar si es tracta o no d’un quadre al·lèrgic.
  • Consultar amb un especialista. A través d’un qüestionari i/o proves, s’identificarà el o els desencadenants de la reacció al·lèrgica.
  • Prendre mesures preventives per minimitzar el contacte amb les substàncies al·lergèniques.
  • El metge pot recomanar algun medicament en funció de la gravetat dels símptomes, com antihistamínics, corticoides o descongestionants.
  • Si hi ha símptomes d’infecció, és possible que es prescriguin també antibiòtics.
  • En alguns casos es pot considerar adequada la immunoteràpia, que consisteix a injectar gradualment l’al·lergen responsable per disminuir la sensibilitat que el cos hi té.

Els símptomes de la rinitis al·lèrgica són difícils de diferenciar amb exactitud, per la qual cosa els passos a seguir dependran de la reacció fisiològica i què la causa. En qualsevol cas, serà un especialista qui diagnostiqui la malaltia i proposi una pauta de tractament.

Consulta tots els números de la revista

Revista Compartir 24