Què és l’otitis de nedador?

Amb l’arribada del bon temps i la temporada de banys en piscines, rius i platges, es multipliquen els casos de l’anomenada otitis de nedador. Tot i que el seu nom pugui sonar inofensiu, aquesta afecció, el terme clínic de la qual és otitis externa, pot provocar molèsties intenses i fins i tot complicacions si no es tracta de manera adequada.

Afecta tant a infants com a adults, i té lloc quan el conducte auditiu extern s’inflama, generalment per la presència d’aigua, bacteris o, fins i tot, restes de productes químics després de llargues exposicions a l’aigua. La bona notícia és que es tracta d’un problema que, en la majoria dels casos, es pot prevenir fàcilment si se’n coneixen les causes i es prenen mesures bàsiques de protecció.

Què és l’otitis de nedador i com es manifesta

Parlem d’una inflamació del canal auditiu extern, el tub que connecta l’exterior de l’orella amb el timpà. Sovint està causada per la retenció d’humitat després de nedar o dutxar-se, cosa que crea un entorn propici per a la proliferació de bacteris o fongs. La fricció provocada per l’ús de bastonets o per rascar-se l’orella també pot facilitar que hi entrin microorganismes.

Els símptomes principals de l’otitis de nedador inclouen picor a l’orella, sensació de tamponament, vermellor, dolor –que pot empitjorar quan es toca el pavelló auricular o quan es mastega– i, en alguns casos, secreció de líquid. Si no es tracta, la infecció pot avançar cap a l’orella mitjana o fins i tot estendre’s a teixits propers, especialment en persones immunodeprimides.

Segons l’European Academy of Otology and Neurotology (EAONO), l’otitis externa representa una de les causes més comunes de consulta otorinolaringològica a l’estiu, sobretot entre nedadors freqüents, infants i adolescents. En la majoria dels casos, es tracta d’infeccions bacterianes —principalment, per Pseudomones aeruginosa o Staphylococcus aureus—, tot i que també poden englobar fongs, en entorns més humits o tropicals.

Factors de risc i situacions que afavoreixen l’otitis de nedador

Tot i que qualsevol persona pot desenvolupar aquesta afecció, hi ha alguns factors que augmenten de manera significativa el risc de patir otitis de nedador. 

1. El més evident és l’exposició repetida a l’aigua, especialment si és de piscines mal tractades o d’aigua estancada. L’ús prolongat d’auriculars o taps, que poden retenir humitat, també afavoreix que aparegui.
2. Un altre aspecte és la higiene excessiva. Netejar-se les orelles amb bastonets o objectes similars pot danyar la pell del canal auditiu i eliminar la cera natural, que actua com a barrera protectora davant de les infeccions.
3. De la mateixa manera, patir dermatitis, èczema o psoriasi pot comprometre la integritat de la pell del conducte auditiu i fer-lo més vulnerable.

Un estudi publicat per la World Health Organization (WHO) sobre salut auditiva confirma que la humitat contínua i les lesions en la pell de l’orella són factors desencadenants freqüents d’otitis externa, especialment en climes càlids i humits o en contextos amb males condicions higièniques.

Tractaments: com alleujar els símptomes

El tractament de l’otitis de nedador depèn de la gravetat dels símptomes i de si la infecció és bacteriana o fúngica. En els casos lleus, n’hi pot haver prou d’eixugar bé l’orella, evitar noves exposicions a l’aigua i aplicar gotes amb propietats antisèptiques. Així i tot, la majoria dels casos requereixen l’ús de gotes antibiòtiques, que se solen combinar amb corticoides per reduir la inflamació.

En situacions més greus, quan hi ha dolor intens, febre o complicacions, el metge pot receptar analgèsics per via oral i fins i tot antibiòtics sistèmics. És important no automedicar-se ni fer servir gotes casolanes sense indicació professional, ja que alguns productes poden danyar el timpà si hi ha perforacions prèvies.

Els especialistes també recomanen evitar l’ús d’auriculars o taps durant el tractament, i no introduir objectes a l’orella que la puguin irritar més. En determinats casos, es pot valorar col·locar drenatges o mesures profilàctiques específiques, sota control mèdic.

Prevenció: com ens podem protegir les orelles de l’aigua

La millor estratègia contra l’otitis de nedador és la prevenció. Alguns hàbits senzills poden marcar la diferència i evitar setmanes de molèsties. Per exemple, destaquen eixugar-se bé les orelles després de nedar (inclinant el cap per facilitar la sortida de l’aigua), fer servir tovalloles netes i suaus, i evitar l’ús innecessari de bastonets.

Per a les persones que practiquen natació de manera habitual, l’ús de taps dissenyats específicament per evitar l’entrada d’aigua pot ser una mesura eficaç, sempre que es facin servir correctament i es mantinguin nets. També és recomanable evitar nedar en aigües contaminades i dutxar-se després de sortir de l’aigua.