Com impacta la IA en el medi ambient?

Fa tot just quatre anys es va llançar al mercat digital un dels avenços tecnològics més importants del segle XXI, que ha transformat completament la manera com ens informem, treballem i ens relacionem en l’entorn digital.

A aquestes alçades, és evident que ens referim a ChatGPT, l’assistent virtual que, en poc temps, ha passat de generar respostes bàsiques a analitzar informació complexa i produir continguts audiovisuals cada vegada més realistes. La seva arribada va marcar un abans i un després en l’expansió global de la intel·ligència artificial, fins al punt d’integrar-se en diversos sectors i en la nostra vida quotidiana.

Tanmateix, aquest desplegament vertiginós també ha incrementat la pressió sobre els recursos naturals. La seva ràpida expansió i l’escassetat de dades sobre les seves conseqüències ecològiques han obert un debat internacional sobre l’impacte ambiental de la IA, que ha portat governs i organismes mundials a alertar dels riscos que planteja i a impulsar marcs reguladors per limitar-ne la petjada ecològica.

El cost ambiental de consultar ChatGPT

Cada vegada que parlem amb un assistent virtual, ja sigui per fer una consulta, redactar un document o generar una imatge, es produeix una despesa energètica invisible. Cada interacció consumeix aproximadament 0,34 vatts hora.

La raó per la qual la IA consumeix tanta energia es deu principalment a tres factors:

• La mida dels nous models. Com més complexos i avançats són els sistemes, més recursos i energia necessiten per processar la informació i generar respostes.
• El gran volum de dades d’entrenament. Els models han de processar una quantitat massiva de contingut per aprendre patrons i generar respostes precises. Aquest procés exigeix una gran capacitat de processament i emmagatzematge.
• La infraestructura tecnològica. L’entrenament i el funcionament d’aquests sistemes requereixen milers de GPU treballant de manera simultània en centres de dades, els quals consumeixen grans quantitats d’electricitat i alliberen tones de CO₂.

És cert que els centres de dades són cada vegada més eficients, però l’evolució accelerada de la intel·ligència artificial exigeix una demanda energètica que creix més ràpidament que els avenços en eficiència.

Els sistemes intel·ligents augmenten la pressió sobre els recursos hídrics

Fins ara, el debat internacional s’ha centrat a mesurar la petjada de carboni que produeixen els grans models d’IA i ha deixat en un segon pla altres efectes ambientals menys visibles. Així ho adverteixen els autors de l’informe Cost ambiental de l’ús energètic de la IA de les Nacions Unides, que també alerten sobre l’impacte hídric associat a aquests sistemes.

A més de la refrigeració dels servidors, la petjada hídrica de la IA també està vinculada a la producció de l’electricitat que alimenta els centres de dades. Segons l’informe, l’impacte sobre els recursos hídrics depèn en gran manera del lloc on es genera aquesta energia i de les fonts emprades per produir-la.

Actuar davant l’impacte ambiental de la IA 

Davant la preocupació per l’augment de la bretxa digital, les desigualtats i l’impacte ambiental de la IA, l’any 2021 els països membres de la UNESCO van adoptar un acord global per promoure’n el desenvolupament i l’ús ètic i responsable.

Tanmateix, algunes organitzacions i autoritats internacionals, com el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), consideren que les mesures actuals continuen sent insuficients per afrontar-ne els efectes ambientals. Per això, defensen el desenvolupament d’estratègies nacionals específiques que integrin criteris ambientals i de sostenibilitat.

En aquest context, el PNUMA proposa cinc accions principals per controlar les conseqüències ambientals de la IA a escala global:

• Establir sistemes que permetin recopilar dades fiables sobre l’impacte ambiental de la IA.
• Incrementar la transparència de les empreses tecnològiques respecte als costos ambientals associats a les seves eines i serveis.
• Millorar l’eficiència de les infraestructures d’IA per reduir el consum de recursos.
• Fer més sostenibles els centres de dades de les empreses tecnològiques, per exemple, mitjançant l’ús d’energies renovables.
• Incorporar la sostenibilitat com a eix central de les polítiques públiques relacionades amb la IA.

Un possible futur en què la IA contribueixi al planeta?

Enmig del debat públic sobre els efectes negatius i l’impacte ambiental de la IA, sorgeix una qüestió que podria redefinir aquesta conversa: pot aquesta tecnologia convertir-se en una aliada de la sostenibilitat?

Per a alguns experts, la resposta és sí. Defensen que la capacitat de la intel·ligència artificial per analitzar i processar grans volums de dades pot ajudar a abordar alguns dels desafiaments associats a la crisi climàtica.

De fet, ja s’han implementat sistemes intel·ligents en projectes de protecció i vigilància ambiental, com els desenvolupats a l’Amazònia brasiliana. Durant el seu primer any de funcionament, l’eina va ajudar a identificar el 99 % de la desforestació il·legal i a detectar 15.000 km² d’àrees forestals d’alt risc, de les quals es va aconseguir preservar el 71 %.

Seguint aquesta línia, aquestes són altres formes en què la IA està contribuint a la salut del planeta, segons recull el Fòrum Econòmic Mundial:

Tot i que els efectes negatius i l’impacte ambiental de la IA superen, en molts casos, les oportunitats que ofereix, els nous avenços desplegats plantegen un futur en què podria redefinir-se la percepció d’aquesta tecnologia com una aliada climàtica